Encetem l’any amb un article d’Alfa Torres sobre les portes tallafocs en les instal·lacions nuclears i les regulacions particulars que aquestes requereixen.

 

Les instal·lacions nuclears estan obligades a assolir majors reptes de seguretat que qualsevol altra equipament davant del seu potencial risc contra la salut de les persones i el medi que les envolta. La protecció passiva contra incendis forma part del grup de mesures indispensables per garantir la seguretat i, en aquest cas, les portes tallafoc són un element vital dins de la viabilitat dels plans de extinció i evacuació d’aquestes instal·lacions.

Les instal·lacions nuclears disposen de Marcs Normatius generals de referència i, a més, els seus propis particulars que, normalment , són adaptacions de marcs que provenen dels països amb més tradició en energia nuclear.

Les portes tallafocs a l’àmbit europeu venen regulades segons les Normes EN 1363-1 :2012, EN 1634-1:2010 i la família Pr EN 15269 de Normes EXAP ( Extensió de l’Aplicació). En canvi, degut a l’influencia de la prescripció nord-americana, és habitual a l’estat espanyol fer complir de manera conjunta la Norma europea amb la classificació americana UL 10B ( Fire test of door assemblies ) , UL 10C o directament segons la Norma “Standard methods of fire test door assemblies” de la NFPA ( National Fire Protection Association ). Alhora, l’assaig UL 10B/10C te una segona part fora del forn on la porta pateix el “Hose stream” , es a dir, una màniga d’aigua a gran pressió per veure la resistència final del conjunt segons la ASTM( American Society for Testing & Materials) E2226. Actualment, projectes europeus de gran abast com el ITER o instal·lacions en funcionament com el CERN només exigeixen el compliment de la Normativa Europea. De fet, la Norma En 1634-1:2010 inclou el concepte aïllament tèrmic que no recull com a requisit la Norma nord-americana i això la fa de superior complexitat tècnica pel fabricant.

De manera esquemàtica, podem resumir que una porta tallafoc per una instal·lació nuclear a Espanya (Anav, Nuclenor, etc.) ha de complir el següent marc normatiu:

  • CTE DA DB-SI / 2 Código Técnico de la Edificación.
  • EN 1634-1:2010 Ensayo de resistencia al fuego de puertas y elementos de cerramiento de huecos.
  • UL 180 10B/10C
  • ASTM E2226-12 Standard Practise for Application of Hose stream.

La combinació de aquesta Normativa significa la fabricació de portes EI2180 CAT B amb classificació conjunta UL180 10B/10C.
En canvi, les instal·lacions europees són més exigents en altres àmbits mes enllà del foc però que condicionen de manera important la construcció i l’enginyeria de la porta. És habitual, sobretot per portes de grans dimensions, l’exigència de compliment de tot tipus de Normes complementàries:

  • EN 12444:2001 Resistència de càrrega al vent.
  • EN 12489:2000 Resistència a la penetració a l’aigua
  • EN 12427:2000 Permeabilitat a l’aire
  • 1634-3:2006 Ensayos de resistencia al fuego de puertas y elementos de cerramientos de huecos. Parte 3: Ensayos de control de humo para puertas y elementos de cerramiento.
  • EN 1191:2013 Ventanas y Puertas. Resistencia a aperturas y cierres repetidos. Método de Ensayo.

Seguint amb les portes de grans dimensions, els últims anys han estat determinants per l’acolliment de l’Eurocode 8 degut els accidents produïts al Japó per fenòmens naturals. Bàsicament, suposa que les portes han de disposar d’un estudi tècnic teòric del seu comportament davant d’un episodi sísmic. La parametrització d’aquest estudi s’ha de fonamentar en els requeriments de la pròpia instal·lació més tots els factors geològics propis de la zona ( activitat sísmica, naturalesa del subsòl, etc. ). L’estudi ha de demostrar que el equipament amb tots els seus condicionants físics i estructurals mantindrà l’estat d’utilitat desprès del sisme.

A més de tots els condicionants tècnics exposats, encara queda un punt de difícil solució per aquests tipus d’equipaments: normalment, es tracta de portes de dimensions superiors als forns existents i, en molts casos, superiors als límits reconeguts per l’EXAP. Fabricar aquest tipus d’element requereix de l’acord per part del fabricant, el laboratori i una tercera part validadora de tots els estudis tècnics teòrics, els assajos a laboratori, les proves i tests a casa del fabricant i finalment les avaluacions “on site” per tal d’obtenir un Marcatge CE per aquesta unitat no estandarditzada. En aquest sentit, la Norma 16034, pendent de publicació, pot ajudar a resoldre dubtes.

Seguint la mateixa línia, habitualment s’ha de cobrir la fabricació del equipament amb uns manuals propis de fabricació que asseguren la qualitat del producte i uns PPI propis del article per la verificació dels punts clau del procés.

Podem afirmar que els condicionants per aquestes portes tallafocs són de màxims en totes les seves especificacions en línia amb la màxima protecció passiva que requereixen aquest tipus d’instal·lacions.