És el torn de COLT en aquest apartat d’empresa experta i ens parlen de les cortines tallafoc i els seus assajos.
Les cortines de foc són sistemes complexos i no convencionals de protecció contra incendis. Ja coneixem els nombrosos avantatges que introdueixen al mercat, entre ells ser elements de sectorització ocults que només es fan visibles en cas d’incendi. Aquest fet les fa ideals per a tot tipus de projectes, des d’entorns industrials a edificis singulars amb els més exigents requeriments estètics.
Les cortines de foc poden ser assajades respecte a diferents paràmetres i d’aquí obtenir una determinada classificació de resistència al foc: I, EW, EI.
Seguidament analitzem en què consisteixen aquests diferents comportaments de resistència al foc, quins factors intervenen en els assajos i quines són les possibles causes de fallada dels mateixos.
Integritat (I)
Concepte: És la capacitat d’un element de suportar l’exposició al foc en una cara sense que hi hagi pas de flames i gasos calents a la cara no exposada.
Com s’avalua?
Un error del criteri d’integritat de la mostra es produeix quan:
a) Presència d’esquerdes o obertures
Es pot introduir una galga de 6 mm de diàmetre a través de la mostra i pot ser desplaçada a una distància de 150 mm.
Es pot introduir una galga de 25mm a través de la mostra.
b) Observació de flames
S’aprecien flames per la cara no exposada de la mostra (produïdes per la ignició d’algun material de la mostra o de gasos despresos de la mateixa).
c) Ignició del coixinet de cotó (només per a classificacions d’aïllament: EI)
Es produeix ignició d’un tampó de cotó situat contra la superfície de la mostra durant 30 segons.
Segons el temps en minuts durant els quals es compleixin aquests punts, la integritat del sistema podrà classificar-se en:
I 15, 20, 30, 45, 60, 90, 120, 180, 240.
Radiació (W)
Concepte: És la capacitat d’un element per suportar l’exposició al foc en una cara i reduir la possibilitat de transmissió del foc limitant la radiació de calor emesa des de la cara no exposada.
Com s’avalua?
– Es col·locarà un radiòmetre a una distància d’1 m de la mostra i paral·lel (± 5 °) al pla de la cara no exposada.
– Es prendran mesures de la radiació de calor cada minut durant tot l’assaig.
– En aquest assaig no es contempla la temperatura.
Un error del criteri de radiació de la mostra es produeix quan:
a) El valor màxim de la radiació supera els 15 kW / m².
b) Falla el criteri d’integritat en els punts ao b.
Segons el temps en minuts durant els quals es compleixin aquests punts, la capacitat de control de la radiació del sistema podrà classificar-se en:
EW 20, 30, 60.
Assaig de cortina de foc amb radiòmetre situat a 1 m de la mostra
Aïllament (I)
Concepte: És la capacitat d’un element de suportar l’exposició al foc en una cara sense que es produeixi transmissió de l’incendi a la cara no exposada per assegurar la protecció de persones i evitar la ignició de materials, situats en la proximitat.
Com s’avalua?
Es col·loquen termoparells per mesurar l’increment de temperatura mitjana i màxima a la cara no exposada de la mostra (segons figura 1).
Un error del criteri d’aïllament de la mostra es produeix quan:
a) La temperatura mitjana de la cara no exposada de la mostra s’incrementa en més de 140 ° C respecte a la seva temperatura mitjana a l’inici de l’assaig.
b) La temperatura de qualsevol dels punts de la cara no exposada de la mostra s’incrementa en més de 180 ° C respecte a la temperatura mitjana inicial.
c) Falla el criteri d’integritat en els punts a, bo c.
Segons el temps en minuts durant els quals es compleixin aquests punts, la capacitat d’aïllament del sistema podrà classificar-se en:
EI 15, 20, 30, 45, 60, 90, 120, 180, 240.
Assaig de cortina de foc amb termoparells per mesurar els increments de temperatura mitjana i màxima de la mostra.
Localització de termoparells a la cara no exposada de la mostra a assajar
Fonts: UNE EN 13501-2, UNE EN 1363-1, UNE EN 1363-2, UNE EN 1634-1.
