PREFIRE ens fa arribar aquesta reflexió sobre la necessitat que les empreses instal·ladores emetin certificats d’instal·lacions detallats dels sistemes de protecció contra incendis.
Tal com s’estableix amb caràcter obligatori en el RIPCI, qualsevol instal·lació de protecció contra incendis que s’executi ha de comportar l’emissió d’un certificat final d’instal·lació per part de l’instal·lador. Aquest certificat ha d’estar signat per un tècnic competent i reflectir els detalls de les instal·lacions executades; i sobre això últim és en el que voldríem fer especial èmfasi, ja que una mala o incompleta redacció d’aquest document pot comportar problemes futurs al client final, a l’enginyeria o la instal·ladora.
Imaginem-nos un escenari molt habitual; una empresa instal·ladora rep l’encàrrec d’un promotor d’executar les instal·lacions de protecció contra incendis per a unes naus que configuraran un gran centre logístic sense operador pre-assignat. Entre les instal·lacions a projectar es troben els ruixadors amb el seu sistema d’abastament. Els requisits constructius (alçada de nau i pendent de coberta) són els idonis per a una xarxa de ruixadors tipus ESFR dissenyats segons la Norma NFPA-13 per a un tipus de producte convencional (Categories I a IV), i en principi ens indiquen que s’emmagatzemarà en prestatgeries paletitzades. Fins aquí, tot perfecte. La instal·ladora executa les instal·lacions i emet el corresponent certificat, però no defineix de forma explícita els paràmetres de disseny d’aquesta xarxa de ruixadors.
Amb el pas dels anys, l’operador logístic subscriu un contracte de distribució amb una empresa que es dedica a la comercialització de productes de plàstic expandit. En aquest cas, les condicions del nou producte porten com a conseqüència que el sistema dissenyat, i que era vàlid per a un producte tipificat com Categories I a IV, molt probablement no ho és per a aquest tipus de producte. Hauria, per tant, d’efectuar-se un reestudi del sistema de ruixadors i veure com adaptar-lo al nou producte. O potser una altra solució més viable per a l’operador passa per limitar la nova alçada d’emmagatzematge. En qualsevol cas, ens trobem davant d’un nou escenari, que qui ha d’utilitzar la nau per a aquest nou ús ha de conèixer, ja que ha de garantir que la seva instal·lació és la correcta per al nou escenari logístic. I és en aquest punt on resulta molt important que el certificat que va emetre l’empresa instal·ladora sigui prou detallat com perquè no hi hagi cap dubte, i que el projectista que hagi d’efectuar el nou disseny sàpiga d’on surt.
Òbviament, aquesta reflexió sobre el contingut del certificat d’instal·lació en cap cas vol dir que en el projecte no ha de reflectir-se. Més aviat tot el contrari, ja que és bàsic que en ambdós documents es reflecteixi de manera clara quina instal·lació s’ha dissenyat i executat, i poder saber en tot moment si em cobreix el risc que estic protegint.
