Aquest article, redactat per INTISI, analitza els principals reptes associats a la integració de les cortines tallafoc irrigades dins dels sistemes de protecció contra incendis dels edificis. A partir de l’experiència adquirida en l’àmbit de l’enginyeria de seguretat contra incendis i de la recent publicació de la ITC-SP 115, s’examinen aspectes clau com l’alimentació hidràulica, la supervisió del sistema, la sectorització i la seva interacció amb la resta d’instal·lacions de protecció contra incendis. L’objectiu és aportar una visió tècnica i rigorosa sobre una solució que continua generant diferents interpretacions en el sector, contribuint a una millor comprensió dels criteris que han de garantir la seva fiabilitat i el seu correcte funcionament en situació d’emergència.
Introducció
Els edificis de gran complexitat presenten cada vegada més reptes en matèria de protecció contra incendis. L’augment de les superfícies diàfanes, la flexibilitat dels usos, la integració de múltiples instal·lacions i la necessitat de mantenir l’operativitat dels espais obliguen sovint a adoptar solucions de compartimentació adaptades a arquitectures cada vegada més exigents.
En aquest context, les cortines tallafoc irrigades s’han consolidat com una solució habitual en determinats projectes industrials. Tanmateix, la seva integració continua generant dubtes interpretatius, especialment pel que fa a la seva alimentació hidràulica, supervisió i relació amb els sistemes de protecció activa existents.
Un sistema amb característiques particulars
Des del punt de vista funcional, les cortines tallafoc irrigades actuen com un element de sectorització destinat a limitar la propagació de l’incendi i dels seus efectes entre sectors. No obstant això, el seu comportament tèrmic depèn parcialment d’un sistema d’irrigació connectat a la xarxa contra incendis.
Aquesta dualitat genera sovint diferents interpretacions tècniques sobre aspectes com:
- la necessitat de supervisió hidràulica específica,
- la independència dels llocs de control,
- la seva assimilació parcial a sistemes de protecció activa.
La maca d’una normativa harmonitzada específica per aquest tipus de solucions continua provocant criteris no sempre homogenis entre els diferents agents intervinents.
En aquest context, la ITC-SP 115, aprovada mitjançant l’Ordre ISP/28/2025, de 3 de març, estableix criteris específics per a la implantació de sistemes de compartimentació mitjançant cortines tallafoc, així com els paràmetres i la documentació tècnica que han de definir-se en els projectes de prevenció i seguretat en cas d’incendi. Aquesta instrucció representa un pas important cap a l’homogeneïtzació de criteris i la correcta integració d’aquests sistemes dins de l’estratègia global de protecció contra incendis dels edificis.
La importància de garantir el funcionament del sistema
Més enllà del debat normatiu, el principal objectiu tècnic hauria de ser garantir el correcte funcionament del sistema en situació d’incendi.
En nombrosos edificis existents, les irrigacions de les cortines es connecten a xarxes contra incendis ja operatives, habitualment anells de BIE’s o xarxes generals de protecció.
Aquest plantejament obliga a verificar adequadament:
- la disponibilitat hidràulica,
- les hipòtesis de simultaneïtat,
- les pressions de servei,
- i el comportament global del sistema durant una emergència real.
Al mateix temps, aquesta integració pot generar dubtes sobre la necessitat de sectorització hidràulica, supervisió específica del flux o independència respecte a altres sistemes existents.
Supervisió i monitorització
En molts casos, el debat tècnic no se centra tant en la capacitat hidràulica del sistema com en la garantia de supervisió i monitorització del seu funcionament.
Per aquest motiu, diferents projectes han començat a adoptar estratègies intermèdies basades en:
- vàlvules de tall sectoritzades,
- detectors de flux monitoritzats,
- i sistemes de supervisió associats a la maniobra de la cortina.
Aquest tipus de solucions permeten incrementar la traçabilitat i el control operatiu del sistema sense necessitat d’executar noves línies completes des dels col·lectors principals de protecció contra incendis.
L’objectiu final no és únicament donar resposta a un determinat criteri interpretatiu, sinó garantir que qualsevol incidència o absència de flux pugui ser detectada adequadament.
Evolució del sector i noves tendències
Paral·lelament, el mercat europeu ha experimentat durant els darrers anys una evolució significativa amb l’aparició de solucions de cortines tallafoc amb classificació EI sense necessitat d’irrigació i amb marcatge CE segons la norma UNE-EN 16034:2015.
Aquesta evolució evidencia la tendència del sector cap a sistemes cada vegada més integrats i amb menor dependència d’elements auxiliars externs.
Tanmateix, més enllà de la classificació individual del producte, continua essent necessari analitzar el comportament global del sistema dins de l’estratègia de protecció contra incendis de l’edifici, especialment en edificis de gran complexitat o amb requeriments específics de sectorització i control d’incendis.
Conclusions
La integració de cortines tallafoc irrigades posa de manifest la necessitat d’abordar la protecció contra incendis des d’una visió global i coordinada entre sistemes, operativa i criteris de supervisió.
Més enllà de les diferents interpretacions normatives, el principal objectiu continua essent garantir:
- la fiabilitat del sistema,
- la seva correcta supervisió
- la compatibilitat amb la resta de sistemes PCI,
- i el comportament esperable en situació d’emergència.
L’evolució dels sistemes de compartimentació tèxtil evidencia que el futur de la protecció contra incendis no dependrà únicament de la classificació individual dels elements, sinó també de la seva capacitat d’integrar-se de manera coherent dins de l’estratègia global de seguretat de cada edifici.