PROSEGUR reflexiona sobre les implicacions de l’ús dels sistemes secs pressuritzats amb aire o nitrogen i la importància de realitzar correctament el càlcul del Water Delivery Time.

 

Un sistema sec o de preacció és un sistema que es troba pressuritzat amb aire o nitrogen, principalment perquè les condicions en les que està instal·lat no són aptes perquè estigui permanentment ple d’aigua (càmeres frigorífiques, per exemple). El cas que el sistema estigui ple d’aire o nitrogen crea un perjudici important ja que en cas d’accionament del ruixador, aquest no genera una descàrrega d’aigua instantània; sinó que cal que l’aire vagi sortint del sistema i hi vagi entrant l’aigua (a la següent imatge es veu clarament com és la instal·lació quan està en repòs).

Aquest perjudici que es defineix anteriorment ve quantificat pel retard que es produeix des que un ruixador es trenca fins que l’aigua surt per aquest ruixador a la pressió de disseny requerida per norma; a aquest concepte se’n diu Water Delivery Time; del qual n’analitzarem la seva importància.

Aquest retard es deu perquè en aquests sistemes per diverses condicions, normalment de temperatura o per majoració de seguretat, la xarxa no es troba plena d’aigua i es troba plena d’aire comprimit o nitrogen, per la qual cosa, previ a aquesta descàrrega de aigua en cas d’accionament del sistema, primer s’ha de buidar aquest volum d’aire o nitrogen que hi pot haver en aquest volum de canonada aigües avall del lloc de control.

Això ens implica un doble càlcul i un balanceig més sensible ja que:

    • Com més grans siguin els col·lectors, ramals, més favorable serà el càlcul hidràulic (càlculs estàndard)
    • Com més petits siguin els col·lectors i ramals, més favorable serà el càlcul del Water Delivery Time (càlcul necessari en parades seques i de preacció)

Cal balancejar ambdues opcions per cercar la solució hidràulica més òptima ja que no podem incomplir cap d’aquests càlculs. Cal tenir en compte que quan es fa un càlcul amb un lloc de control sec els paràmetres de disseny, sobretot la seva àrea d’operació, es veu incrementada en gran manera, en principi, per aquest concepte de water delivery time on, en trigar més l’aigua en arribar al risc protegit, s’entén que l’àrea d’operació es pot haver estès per la qual cosa cal considerar una àrea més gran. Aquesta àrea major va en tot cas encaminada al fet que se segueixi complint el paràmetre del Water Delivery Time que tingui a la seva norma d’aplicació.

Per exemple, les diferents normatives estableixen en funció del risc en el què estiguin dissenyades temps diferents, per a un nombre mínim de ruixadors que han d’entrar en operació i el màxim temps d’arribada d’aigua a aquests ruixadors:

Les implicacions que té l’ús de sistemes secs i el càlcul del Water Delivery Time son:

    • Necessitat de sistemes en arbre
    • Grans diàmetres de col·lectors i ramals per garantir el càlcul hidràulic ja que es tracta d’un sistema en arbre i és més complicat de calcular
    • Necessitat d’instal·lar diversos llocs de control perquè els sistemes no siguin gaire grans i, per tant, s’incrementin els temps d’arribada d’aigua

Així mateix, és un càlcul més complex i més orientat a un estudi de detall ja que cal definir:

    • Planimetria completa del sistema per a l’estudi de pèrdues de càrrega
    • Corba real del grup de bombeig per estudiar la interrelació de la pressió d’entrada quan hi haurà el sistema
    • Temperatura de l’aigua
    • Fluid de compressió: Aire o nitrogen
    • Pressió i temperatura d’aire/nitrogen
    • Existència d’accelerador al Lloc de Control
    • Temps que triga la vàlvula a fer l’obertura completa

A l’exemple de les imatges que podem veure a continuació, en un programari homologat de càlcul del Water Delivery Time, s’aprecia diversos moments en què es veu com flueix l’aigua a partir del trencament de 4 ruixadors (segons NFPA)