Cicle d’entrevistes
Qui és qui al Clúster de Seguretat Contra Incendis
Xènia López
Xènia López és CEO de PREFIRE, una empresa amb més de tres dècades de trajectòria en el sector de la protecció contra incendis, especialitzada en enginyeria, instal·lació i manteniment de sistemes de PCI i en el desenvolupament de solucions per a projectes complexos i entorns crítics. Vinculada al sector des de petita per tradició familiar, ha construït la seva trajectòria professional en àmbits com el desenvolupament de negoci, la internacionalització i la direcció empresarial, fins a assumir plenament el lideratge de PREFIRE el 2022. Al llarg d’aquests anys també ha viscut de prop la transformació d’un sector que, tot i avançar en la incorporació de dones, encara té camí per recórrer en aquest àmbit. PREFIRE, empresa sòcia fundadora del CLÚSIC, manté una estreta vinculació amb el Clúster des dels seus inicis. En l’actualitat, Xènia López n’és la tresorera de la Junta Directiva i participa activament en la Junta, en els grups de treball i en diferents iniciatives del CLÚSIC. En aquesta entrevista, comparteix la seva visió sobre el futur de PREFIRE i del sector de la seguretat contra incendis i posa el focus en alguns dels seus principals reptes: la necessitat de recuperar i posar en valor l’ofici, formar i incorporar nou talent, impulsar una major especialització i garantir la transmissió del coneixement a les noves generacions
Parla’ns una mica de tu, qui ets, la teva formació i fites professionals que vulguis destacar.
Vaig créixer sentint parlar d’incendis a casa. Suposo que quan el teu pare funda una empresa de protecció contra incendis és difícil que el sector no acabi formant part també de la teva vida.
Professionalment, però, sempre he intentat construir el meu propi recorregut. Durant molts anys la meva cara més visible ha estat vinculada a INTISI, especialment en desenvolupament de negoci, internacionalització i relació amb clients, enginyeries i partners. Però aquesta és només una part de la història. En paral·lel, sempre he estat vinculada a la direcció de PREFIRE, codirigint l’organització amb el meu pare i participant en les decisions i en l’evolució de l’empresa.
El 2022, arran de la seva malaltia, vaig haver d’assumir plenament les funcions de direcció. Va ser un canvi important, personalment i professionalment, però prefereixo explicar-lo com el que va ser: un canvi en el nivell de responsabilitat dins d’un projecte que ja coneixia, no un punt de partida.
També he construït aquest recorregut com a dona en un sector que, especialment quan vaig començar, era molt més masculí que avui. Mai he volgut que això em definís professionalment —primer soc una professional i vull que se’m valori pel que faig—, però tampoc crec que l’hàgim d’ignorar. Si avui hi ha més dones ocupant espais tècnics, operatius, comercials o de direcció, és una bona notícia. I encara en necessitem moltes més.
Amb els anys he anat construint la meva pròpia manera de dirigir: escoltant molt, preguntant, prenent decisions, equivocant-me també i envoltant-me de persones que saben molt del que fan. Perquè dirigir una empresa tècnica no significa ser qui més sap de tot. Significa saber on tenim el coneixement, fer-lo créixer, connectar persones i aconseguir que l’organització sigui capaç de prendre bones decisions.
Avui soc CEO de PREFIRE i afronto aquesta etapa amb molt respecte pel que s’ha construït durant tots aquests anys, i amb la mirada posada en el futur. El meu repte és donar continuïtat a tot aquest llegat, fer-lo evolucionar i continuar construint sobre una base sòlida.
Quina és l’activitat principal de l’entitat en què treballes i què t’agradaria destacar-ne?
Podria respondre que PREFIRE és una empresa especialitzada en protecció contra incendis, però ens quedaríem bastant curts.
El que fem, en realitat, és ajudar a prendre decisions en projectes on equivocar-se pot tenir conseqüències importants. Treballem en enginyeria, instal·lació i manteniment de sistemes de PCI, amb una especialització important en projectes complexos, entorns crítics, control de fums, sectorització i solucions que moltes vegades no són estàndard.
Hi ha projectes on aplicar normativa és relativament directe. I n’hi ha d’altres on cal entendre l’edifici, l’activitat, el risc, les persones i l’operativa abans de proposar una solució. La normativa és imprescindible i és el punt de partida. Però també necessitem experiència i criteri tècnic per saber com aplicar-la correctament a cada realitat.
Aquesta manera d’entendre la protecció contra incendis defineix bastant bé PREFIRE: pensar bé abans d’actuar.
Quins són els objectius empresarials que teniu definits per als pròxims anys?
Créixer, sí. Però no créixer de qualsevol manera.
Volem consolidar PREFIRE com una empresa cada vegada més sòlida tècnicament, especialment en projectes complexos i entorns crítics. Això implica continuar invertint en coneixement, tecnologia, digitalització i millora de processos.
Però una de les meves prioritats és l’organització i les persones. Venim d’una empresa amb tres dècades d’experiència i tenim molt coneixement acumulat. Ara hem d’aconseguir que aquest coneixement circuli, que no depengui només de determinades persones, incorporar nou talent i donar espai perquè les persones assumeixin responsabilitats i puguin créixer.
I aquí també hem d’obrir la mirada. Si el sector diu que necessita talent, hem de ser capaços d’atreure perfils diferents, noves generacions i també més dones a posicions on encara avui tenen poca presència, especialment en determinats àmbits tècnics i operatius. No ho veig només com una qüestió d’inclusió. És també una qüestió de competitivitat i de futur.
No vull reinventar PREFIRE. Vull que siguem capaços de fer evolucionar tot el que ja sabem fer bé i preparar l’organització per als pròxims anys.
Quant de temps fa que esteu associats al CLÚSIC i a quins grups de treball participes? Recordes què us va motivar a associar-vos?
PREFIRE forma part del CLÚSIC des dels seus inicis. Som socis fundadors i la nostra vinculació sempre ha anat més enllà de ser simplement una empresa associada.
El meu pare en va ser president i, des de PREFIRE, diferents persones de l’equip hem participat activament al llarg dels anys en la Junta, grups de treball, jornades i diferents iniciatives del Clúster.
En el meu cas, aquesta vinculació també ve de lluny. Fa molts anys que participo activament tant en grups de treball com en la Junta Directiva, de la qual actualment soc tresorera. Per tant, he tingut l’oportunitat de viure bastant de prop l’evolució del Clúster i també del mateix sector.
Per nosaltres el CLÚSIC mai ha estat només un lloc on anar a buscar informació o visibilitat. L’hem entès com un espai on participar, aportar i també assumir responsabilitats.
El motiu que ens va portar a formar-ne part continua sent perfectament vigent: aquest sector necessita espais on fabricants, instal·ladors, enginyeries, organismes de control, Bombers, administració i la resta d’agents puguem seure a la mateixa taula. No sempre tenim la mateixa visió —i millor que sigui així—. Contrastar, debatre i fins i tot discrepar forma part del procés.
Què us aporta el CLÚSIC com a empresa? I la vostra empresa al CLÚSIC?
Una de les coses que més valoro del CLÚSIC és precisament aquesta capacitat de contrastar.
Fa molts anys que hi participo i una cosa que he après és que cap de nosaltres té tota la visió. Un mateix problema pot ser molt diferent vist des d’una enginyeria, un instal·lador, un fabricant, un organisme de control, Bombers o l’administració.
Posar aquestes mirades a la mateixa taula ens obliga a escoltar, qüestionar-nos i entendre millor la realitat del sector.
I crec que PREFIRE aporta el mateix que ha intentat aportar des dels inicis: implicació, experiència, especialització tècnica i realitat de projecte. Participem amb diferents persones de l’equip perquè també ens interessa que el coneixement i la representació no recaiguin sempre en una única persona.
Aquesta és una manera d’entendre les associacions en la qual crec molt: si formes part d’una entitat, has de participar. No només estar-hi.
I hi ha una idea del CLÚSIC que després de tots aquests anys continuo valorant especialment: competir al mercat no és incompatible amb col·laborar per fer millor el sector.
On creus que el sector de la seguretat contra incendis té més marge de millora?
Hi ha una paraula de la qual potser parlem poc: ofici.
Tenim un sector cada vegada més tecnificat, amb sistemes més sofisticats i projectes més complexos, però al mateix temps estem perdent especialització en determinats perfils, especialment en l’àmbit operari. I això em preocupa.
Podem tenir una gran enginyeria i una magnífica solució sobre el paper, però després necessitem persones que sàpiguen executar-la bé. Professionals que coneguin el producte, entenguin què estan instal·lant, detectin quan alguna cosa no és correcta i tinguin criteri fruit de la formació i de l’experiència.
Aquest coneixement també és tecnologia. I també és talent.
Crec que hem de tornar a donar valor a l’ofici, professionalitzar-lo encara més i convertir-lo en una opció atractiva per a les noves generacions. Quan imaginem determinats oficis tècnics encara tendim a imaginar un perfil molt concret. Si realment tenim un problema de talent, potser també hem d’ampliar aquest imaginari.
Necessitem més joves, més formació professional, més especialització i, per què no, més dones en àmbits on tradicionalment gairebé no n’hi ha hagut.
Quins creus que són els reptes més importants que el sector de la seguretat contra incendis té al davant?
En tenim molts. Canvien els edificis, els materials, les formes de construir, les tecnologies, l’emmagatzematge d’energia i els riscos. I la protecció contra incendis haurà de continuar evolucionant amb aquesta realitat.
Però si penso en els pròxims anys, hi ha dos reptes que per mi són especialment importants: coneixement i talent.
Necessitem especialització en tots els nivells: enginyeria, instal·lació, manteniment, posada en marxa… I necessitem ser capaços de transmetre el coneixement de les persones que porten molts anys en aquest sector a les que s’hi estan incorporant.
Hi ha coneixements que no s’aprenen només en una norma, en un manual o en una formació. S’aprenen treballant al costat d’algú que té ofici, preguntant-li per què ho fa d’una determinada manera, provant, equivocant-se i acumulant experiència. Si aquest coneixement no es transfereix, el perdem.
Per això, parlar de talent no és només parlar de captar persones. És formar-les, especialitzar-les, acompanyar-les, donar-los oportunitats i donar valor a la seva professió perquè vulguin quedar-se i créixer dins del sector.
La tecnologia, la normativa i la innovació seran imprescindibles, però darrere de totes elles continuaran havent-hi persones que han de saber què estan fent i per què.
La protecció contra incendis té, a més, una particularitat que m’agrada recordar: quan funciona bé, normalment no és notícia. I està bé que sigui així.
La nostra feina passa molt abans: entendre, analitzar, formar, executar bé, comprovar i decidir. Perquè quan alguna cosa passa, ja és massa tard per començar a pensar què hauríem d’haver fet.