MSconsultors ens fa un resum de les principals conclusions de l’Estudi sobre la Problemàtica Generada per la Propagació d’Incendis en Façanes d’Edificis que ha dirigit i coordinat per al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya.

L’incendi de la Torre Grenfell el 2017 va generar un debat a nivell europeu sobre la normativa de protecció passiva contra incendis i, més concretament, sobre els aïllaments a la façana. Un debat que, avui dia, segueix obert i que, atesa la complexitat, necessita ser abordat des de diferents disciplines i sensibilitats.

En aquest sentit, des de la Comissió de Seguretat dels Enginyers Industrials de Catalunya s’ha elaborat un Estudi sobre la Problemàtica Generada per la Propagació d’Incendis en Façanes d’Edificis, que ha comptat amb la participació d’un grup d’experts redactors de diferents disciplines. L’estudi també ha tingut el suport d’un segon grup d’especialistes més ampli i transversal que, amb les seves reflexions i aportacions, ha contribuït a enriquir el document. MSconsultors ha tingut el privilegi de dirigir i coordinar aquest estudi.

Els agents socials, els decisors polítics i el públic en general hi trobaran informacions i reflexions d’utilitat per entendre el risc de propagació d’un incendi per les façanes. Per la seva part, el regulador podrà valdre’s d’una gran quantitat d’anàlisis comparatives entre els diferents estats en referència amb els requeriments en aquest àmbit. I, per descomptat, els professionals, tant si són especialistes en la matèria com no, gaudiran d’anàlisis exhaustives sobre la realitat d’aquest tipus d’incendis.

L’estudi contextualitza la problemàtica, presentant, en primer lloc, una breu descripció i evolució històrica dels sistemes de façana més habituals a Espanya, els classifica i en valora el comportament davant del foc. Seguidament, es presenten de manera detallada els mecanismes físics que expliquen la propagació  vinculant-los als diferents paràmetres arquitectònics i constructius de la façana, i s’analitza, de manera crítica, la regulació vigent en aquest àmbit.

Un dels capítols està dedicat a la toxicitat, ja que la inhalació de fums és la principal causa de mort en aquest tipus d’incendis. A continuació, revisa la regulació en referència a la toxicitat i els fums en els materials de construcció a diferents països. En el capítol sobre assajos, es posen en context les diferències entre les condicions en les quals es porten a terme i l’ús final dels materials i sistemes que es donen en realitat.

Hi ha un capítol que recull l’estudi sobre les aplicacions en façana en base a la reacció al foc d’aquestes pel que fa a la seguretat i salut en la construcció. També s’ha realitzat una recopilació d’accidents recents i s’han analitzat articles d’opinió i científics d’altres països.

De tots aquests capítols, s’han extret una sèrie de conclusions que han estan sintetitzades. De l’anàlisi de cadascuna, en surten dues propostes per actuar en dos fronts diferents: l’enfortiment de la cultura de la seguretat i una proposta de modificació del marc normatiu. Respecte al segon front, destaquem:

Els requisits relatius a les façanes recollits al Codi Tècnic d’Edificació (CTE) s’haurien d’adaptar a les diferents tipologies d’edificis, considerant, especialment, l’alçària de les construccions i la dificultat d’evacuació o d’accés dels equips de bombers.

Per a edificis de gran alçària o de difícil accés per als bombers, on la intervenció dels equips es pot veure compromesa i es pot posar en perill l’evacuació dels ocupants, s’hauria de garantir una propagació lenta i limitada del foc i els fums tòxics que genera. A aquest efecte es proposa:

  • Limitar la utilització de materials i productes a aquells que no siguin combustibles, com a màxim A2-s1, d0, amb l’objectiu de reduir al mínim l’emissió de fums i la propagació del foc per la caiguda de gotes.
  • Equipar les cavitats d’aire de les façanes ventilades amb barreres tallafoc verticals i horitzontals amb l’objectiu de limitar la propagació per l’efecte xemeneia que es produeix a l’interior.

Per a edificis que no tenen la consideració d’EGA (gran alçària) i que són de fàcil accés per als bombers es proposa:

  • Limitar la utilització de materials i productes a aquells que tinguin una combustibilitat baixa i una  contribució al foc limitada, com a màxim B-s2, d0, amb l’objectiu de reduir l’emissió de fums i evitar la caiguda de gotes.
  • En les façanes que suporten vies d’evacuació, limitar la utilització de materials i productes a aquells que no siguin combustibles, com a màxim A2-s1, d0.
  • Equipar les cavitats d’aire de les façanes ventilades amb barreres tallafoc verticals i horitzontals amb l’objectiu de limitar la propagació per l’efecte xemeneia que es produeix a l’interior.

Incloure en la regulació casos singulars que destaquen especialment en la propagació d’incendis per l’exterior, com és el cas dels celoberts i els patis interiors d’illa. Tractar-los com a façana i, atesa la dificultat que tenen els equips de bombers per accedir-hi, limitar la utilització de materials i productes a aquells que no siguin combustibles, com a màxim A2-s1, d0.

Pel que fa als assajos de certificació, on hi ha una evident preocupació en l’àmbit europeu per definir l’assaig a gran escala harmonitzat, serà molt important treballar en l’adaptació d’aquestes proves als reglaments locals.

En relació amb la toxicitat, la normativa hauria d’aplicar criteris diferents segons els usos i les característiques de l’edifici.

Incentivar el desenvolupament de l’enfocament basat en prestacions per cobrir riscos en què la normativa prescriptiva tingui limitacions, com pot ser el cas d’alguns edificis singulars.