Jordi Sans, director general d’MSConsultors i especialista en enginyeria de la seguretat, ens proposa aquest divertit i clarificador article sobre què és l’enginyeria de prevenció contra incendis, perdó, la fire safety engineering.
************************************
El dir a les coses pel seu nom ens ajuda a saber de què estem parlant i a entendre’ns millor.
Intentarem en aquest petit article precisar alguns conceptes de terminologia en matèria d’enginyeria de protecció contra incendis.
Darrerament sembla que qualsevol sector de negocis ha de fer servir frases publicitàries o identitàries del producte, en anglès. Des dels cotxes fins als perfums, passant per les lletres de les cançons del festival d’Eurovisió. Per sort o per desgràcia, el nostre sector no n’és pas una excepció.
Mirarem, des de la brutal capacitat de síntesi dels conceptes que té la llengua anglesa, d’explicar, ras i curt, de què estem parlant.
Una empresa de safety engineering fa consultoria, són consultors; perdó, consultants. Quina és, doncs, la diferència entre consultoria i enginyeria? La primera, i molt important, és que el preu/hora de les consultories és més alt que el de les enginyeries.
La “consultoria” pretén oferir solucions, no òbvies, a problemes complexos
“Enginyeria” és dissenyar i projectar solucions de manual o normatives aplicades a casos standard.
O dit d’una altra manera, a la pregunta:
- “Com faig la política de prevenció i protecció contra incendis a la meva indústria química o energètica, d’alt risc?” – hi respondrà una consultoria.
- “Qui em pot realitzar el projecte de la instal·lació de polvoritzadors amb aigua nebulitzada per protegir el dipòsit X, segons la norma Y?” – hi respondrà una enginyeria.
Seguretat= safety o security? Securité o Sûreté?
Nosaltres parlem de seguretat, però a què es refereixen en anglès quan parlen de Safety i Security? i els francesos quan parlen de Securité i Sûreté?. Com s’entenen aquest conceptes en anglès, francès i català? Crec que la manera més senzilla és intentar-ho explicar amb alguns exemples, així doncs:
- Davant accidents, per exemple un incendi accidental a un habitatge, parlarem de Safety = Securité = Seguretat.
- Davant actes il·lícits, per exemple un atemptat terrorista a una refineria, en hi referirem amb els termes Security = Sûreté = Seguretat.
Observem que en català només tenim una paraula per definir dues coses diferents, i en castellà també. “Seguridad”, serveix per a tot.
Aquesta limitació lingüística, sovint, genera petits problemes de comprensió sobre l’activitat que es desenvolupa. La pregunta, “et dediques a la seguretat?” té moltes més respostes possibles en alguns idiomes que en altres.
Tot plegat no és greu.
Anem a definir què és l’enginyeria de prevenció i protecció contra incendis, passiva i/o activa; disculpeu, la fire safety engineering, que és clarament un subconjunt de l’enginyeria de seguretat, vull dir, de la safety engineering. Això és dissenyar solucions prescriptives, prestacionals -perdó, perfomance based fire design-, o simplement lògiques a problemes reals.
Podem parlar també de l’anàlisi del risc -vaja, el risk analysis-, una eina bàsica per saber del mal que hem de morir.
Qui acredita a les persones humanes competents en la matèria com a professionals qualificats?
La resposta no és fàcil, estem subjectes a una dinàmica d’etiquetes, o labels, i acreditacions, homologacions i certificacions diverses per dir qui sap fer què, i com de bé.
Probablement la solució la té el mercat que comprarà algunes, però no totes, de les propostes que diferents institucions fan i faran.
Des de el Clúster, a través del Grup de Treball d’Innovació i formació, intentem fer un plànol, ara en diuen mapa –excuse me, map-, de la situació a casa nostra. Esperem poder presentar aviat resultats.
Seguint amb la terminologia, què fan les autoritats públiques competents en la matèria?
En general, arribar tard i malament, el que han fet sempre, regular amb disposicions legals que aproven reglaments tècnics rígids, això sí, harmonitzats amb la Unió Europea, però defugint, o si més no complicant innecessàriament l’interessant concepte -també reglamentari- de solucions prestacionals. I repetir els annexos de terminologia i nomenclatura a cada reglament tècnic, evidentment amb contradiccions flagrants. Tot això, i cal dir-ho, malgrat el titànic esforç de molts treballadors públics, competents i compromesos.
I què fan els “fabricants” de normes tècniques -ISO, UNE, EN etc.-
Doncs fer-ne, i moltes!. Per l’anàlisi del tema caldria un altre article, però podem dir que en general són més eficients que els nostres gestors de la “res publica” (això és llatí, no anglès!).
Com a conclusió final proposem allò que es deia abans: Fem ho fàcil! O en versió anglo, keep it simple and stupid… Potser dit en anglès, sí que funciona!
