IMPLASER ens parla sobre el manteniment dels sistemes de senyalització fotoluminiscent.
Quan estem davant de manteniments d’instal·lacions amb una senyalització vella o obsoleta, sempre tenim el dubte de quin és l’argument que hem d’utilitzar per a poder justificar el seu canvi, i la solució, com sempre, està en la legislació que s’havia de complir en el moment de la instal·lació.
Sabent que el concepte de vida útil d’un senyal entrarà en aplicació com a molt aviat al desembre de 2027, establir la substitució actual dels sistemes de senyalització existents en una instal·lació per estar caducats, és un argument erroni que no haurem d’utilitzar.
Si bé és cert que la legislació de protecció contra incendis no té caràcter retroactiu, i per tant el RIPCI no té aplicació a la senyalització ja instal·lada abans de la seva entrada en vigor, la senyalització de seguretat porta sent emparada per la llei des de fa molts anys, necessitant complir requisits legals des de finals de segle XX. Per tant, l’únic que haurem de fer serà seguir el fil del moment d’instal·lació del senyal i els requisits legals que havia de complir. IMPLASER com a eina útil per al manteniment ha resumit i publicat la “GUIA RÀPIDA DE CONSULTA” extractem aquí el quadre resum:
Aquests són arguments generals, sense tenir en compte el tipus d’establiment al què s’aplica, però suficients per poder justificar una proposta de canvi.
Fent un resum molt més extractat en matèria de fotoluminiscència;
-
- Abans de 2006; Assegurar per propietat documentalment els valors de luminescència que complia el senyal, i des d’allà poder fer un manteniment del producte.
- Després de 2006; Verificar la identificació del producte fotoluminiscent instal·lat.
- Des de 2010; assegurar documentalment el compliment a assajos dels lots de senyalització de seguretat existents al mercat.
- Des de 2017; arrencada del “rellotge” de la vida útil del producte.
Aquest resum legal, estableix el marc normatiu a complir per la senyalització, però ens pot quedar el dubte de saber la norma que s’aplica, però … tenim clar que és el que marca aquesta norma, en definitiva que hem d’arribar a comprovar? Sabem que s’ha de complir la norma UNE 23034: 88 en tots els casos en matèria d’evacuació … però i què estableix aquesta norma? Per a intentar solucionar també aquests dubtes operatius, des del document de “GUIA RÀPIDA DE CONSULTA”, IMPLASER ha realitzat un altre petit resum de les necessitats bàsiques que s’han de comprovar;
-
- Per al compliment de la UNE23035
- Per al compliment de les normes UNE 23033 i UNE 23034
Per descomptat, a més de per defectes legals del senyal, durant el manteniment es podran determinar totes les deficiències físiques que tingui el producte (tal com s’indica a la secció 2 Annex 2 del RIPCI) … com a document de suport i treball a desenvolupar, IMPLASER té a la vostra disposició un model d’ACTA DE MANTENIMENT.
ARGUMENT DE SUBSTITUCIÓ D’UN SENYAL EN EL SEU MANTENIMENT
Es podrà justificar el canvi d’un senyal quan presentin els següents defectes físics:
- Decoloració del senyal
- Vandalisme (pintades, tacades)
- Engroguiment del material de suport
- Deformació per temperatura o altres
- Trencament parcial o esquerdament del senyal
Atès que, des de l’entrada en vigor del RIPCI, els instal·ladors i mantenidors, es fan responsables civils i penals del producte que instal·len o mantenen. Aquest, els ha de donar prou garanties de compliment en el moment de la seva instal·lació, per tant, requereix un suport documental que acrediti aquest compliment, sigui de l’any que sigui. Si no té aquest suport, haurà d’argumentar que és necessària la substitució del senyal, ja que no té cap manera de comprovar que és un senyal legal, i no es pot fer responsable.
