Aquest article realitzat per Dolors Costa Molins, directora tècnica de Plasfoc, S.A., justifica la importància de prestar l’atenció necessària a la seguretat en cables i safates elèctriques.

Quan parlem de protecció passiva solem associar-ho a la protecció d’estructures, envans, sostres, franges tallafocs, conductes, segellats, etc., però rara vegada s’associa a la protecció de cables, àdhuc sent l’element que més càrrega de foc aporta a la instal·lació i que més risc d’inici d’incendi suposa.

En les obres realitzades o en obres en execució, un dels majors riscos d’incendi és el produït pels curtcircuits, per això és convenient dissenyar les instal·lacions perquè garanteixin les característiques necessàries de protecció dels cables i evitar situacions d’alt risc.
En les instal·lacions on ja existeixen cables i no compleixen amb les característiques de protecció necessàries es plantegen diferents alternatives per a la seva protecció en funció que pretenguem obtenir, bé sigui una protecció enfront de la propagació, o bé una resistència al foc del sistema.

Parlem de NORMATIVA:

El Reial decret 842/2013, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la classificació dels productes de construcció i dels elements constructius en funció de les seves propietats de reacció i de resistència enfront del foc, en el punt 1.1-4 Classes de reacció al foc dels cables elèctrics () es mostra el quadre de les característiques que han de tenir els cables, les condicions de muntatge i fixació i definició dels paràmetres d’assaig en relació als cables elèctrics.
Les condicions d’assaig dels cables segueixen la norma UNE-EN 60332-3-2:2009 idèntica a la IEC 60332 que deroga a EN 50266-2-2 o -2-3, i les característiques d’emissió de fums i/o halògens dels cables i dels sistemes de revestiments aplicats, segons normes UNE EN 61034 ( anul·la a la UNE EN 50268 ) i 50267-2-1 ( anul·la a UNE 21147) i amb altres versions vigents com UNE EN 60754-1:2014 respectivament.
Els cables amb classificació AS, actualment s’assagen sota la norma EN 50399, mètodes d’assaig comuns per a cables sotmesos a condicions de foc, mesura de l’emissió de calor i producció de fums en cables durant l’assaig de propagació de la flama. L’equip d’assaig, procediments, i resultats presenten variacions pel que fa a l’anterior.

Existeixen tres tipus de cable d’alta tensió en funció del seu comportament en cas d’incendi.

– Cables AS (Alta Seguretat): són cables ignífugs, tant la coberta com l’aïllament. No requereixen protecció.

– Cables S (Seguretat): són cables amb la coberta resistent a la flama, però no l’aïllament. Requereixen protecció.

– Cables N (Normals): són cables inflamables. Requereixen protecció.

Els cables poden estar en posició horitzontal o vertical, la qual cosa pot fer que suposin més o menys risc de propagació.

En cas d’entroncaments o connexions, s’ha de valorar el risc alt d’inici d’incendi.

Per a les instal·lacions elèctriques de baixa tensió, els cables han de ser no propagadors, de reduïda emissió d’halògens i fums. La classe mínima a complir pels cables és la classe Eca. Els cables Fca no compleixen amb la característica de no propagació. (vegeu Reglament Electrotècnic per a baixa tensió, ITC-BT-14).

Els sistemes utilitzats per a la protecció dels cables, tipus de situació i justificacions tècniques dels mateixos es detallen a continuació:

SISTEMES UTILITZATS:

– Protecció mitjançant revestiment sobre cables.

– Realització de conducte per a protecció foc interior i exterior.

– Protecció mitjançant plaques semirígides – mantes.

Protecció mitjançant revestiment sobre cables.

Mitjançant l’aplicació d’aquest sistema es pretén garantir la no propagació de la flama, baixa emissió d’halògens i amb opacitat reduïda. Els diferents assajos als quals se sotmet el cable amb aquesta aplicació són els següents:
Assaig de propagació de la flama.
Consisteix en l’aplicació de la flama directament sobre l’escala vertical de cables. Temps d’aplicació de la flama de 40 minuts amb cremador propà. Abast màxim de la porció carbonitzada no superior a 2,5 metres. Els resultats dels assajos solen oscil·lar, amb una zona carbonitzada afectada inferior a la meitat permesa (<1,5 m.) i amb espessors d’1-1,5 mm. Alguns materials arriben a resultats de propagació inferior a 1 metre amb espessor <1mm.
Aquest assaig es realitza sota norma UNE-EN 60332-2:2009, que deroga EN 50266-2-2:2001, Cable tipus A i UNE-EN 60332-2-3:2009, que deroga EN 50266-2-3:2001. Cable tipus B.

Assaig d’emissió d’halògens.
Assaig sota Norma UNE EN 50267-2-1. Resultat segons Norma ha de ser <=5 mg/g presencia d’Àcid Halogen. Resultats habituals < 0,5 mg/g.

Imatge_1
Assaig de transmitància lumínica.

Norma d’assaig UNE EN 61034:2005 equivalent a la norma CEI 61034:2005, amb una durada de 40 min. Per complir la norma la transmitància lumínica ha de ser superior al 60 %. Resultats habituals majors del 70%.

Aquesta aplicació millora considerablement el comportament del cable enfront del foc. S’aplica in situ mitjançant projecció de revestiment que li confereix les característiques de protecció assajades.

Per a aquestes aplicacions pot complementar-se les característiques dels materials mitjançant assaig en càmera salina, assegurant-se un bon comportament en un ambient salí.

Realització de conducte per a protecció foc interior i exterior.

Aquesta aplicació confereix una garantia de servei per als cables que requereixen mantenir el subministrament durant un temps determinat atès que poden alimentar equips vitals, senyals importants d’alarma, comunicació d’emergència, etc.

Actualment no existeix norma d’Assaig Europea, per això s’ha pres com a norma de referència la norma Alemanya DIN 4102. (Corba d’assaig tipus cel·lulosa).

Per a foc exterior al conducte les norma d’assaig és DIN 4102 part 12. L’assaig es realitza sota corrent elèctric i en condicions de corba normalitzada (UNEIX 23093) mantenint el subministrament de corrent elèctric i sempre que la temperatura dels cables no excedeixi 150ºC.

Imatge_2
Per a foc interior es pretén que l’incendi no es propagui als equips propers i quedi confinat dins del conducte. La norma d’assaig és DIN 4102 part 11. La temperatura en la part externa del conducte no ha de sobrepassar els 140ºC de mitjana o 180º com a màxim.

Segons la resistència al foc que es pretengui la placa tindrà major o menor espessor, així per a una resistència al foc I 30 la placa seria d’uns 20 mm, arribant fins a 50 mm o superior per a resistències de 120 minuts.
Protecció mitjançant plaques semirígides i mantes.

La placa semirígida és una manta flexible no combustible fabricada a partir de fibres inorgàniques i incombustibles, classificada per a una temperatura de 1.200ºC. La manta s’ofereix en un format estandarditzat totalment encapsulada amb una resistent capa d’acabat color alumini reforçat amb fibra per a una millor manipulació.

Imatge_3

Aquest sistema de protecció de cables està aprovat per Factory Mutual per a la protecció contra incendis de cables elèctrics d’acord als protocols d’assaig actuals requerits pel American Petroleum Institute. (Corba d’hidrocarburs). Temps d’exposició al foc d’hidrocarburs 30 minuts. Espessor habitual de 2” = 51 mm, Assajat segons ASTM I1725 i ASTM I1529, simulant un foc que embolica completament una safata de cables amb un foc d’hidrocarburs durant 30 minuts.

Les mantes són una solució que confereix a la safata de cables molt poc espessor i pes addicional, simulant l’aplicació d’un teixit sobre el cable.

Solució assajada segons la prescripció EN 50266-2-4:2001. Cable tipus C. Mètodes d’assajos comuns per a cables. Temps d’aplicació de la flama de 20 minuts amb cremador propà, abast màxim de la porció carbonitzada no superior a 2.5 metres.

Assaig Norma UNE EN 50268-2 (actualment anul·lada per 61034:2005), durada de l’assaig 40 min. Resultat > 60 % . Aquesta manta també disposa d’assaig de segellat amb una classificació EI 90, per a passos d’instal·lacions i classificació enfront del foc B s2 d0, i DITE.

Cadascuna de les diferents aplicacions plantejades confereix unes característiques als cables i safates de cables de major seguretat a l’existent.

Per a instal·lacions antigues, on la possibilitat de propagació de l’incendi és alta a través dels cables, ha de plantejar-se una de les solucions proposades per millorar la seguretat, tant de les persones com de les instal·lacions existents.

En alguns casos tot i estar correctament realitzada la sectorització entre diferents àrees de foc, no s’ha d’oblidar la propagació que pot donar-se en cas d’incendi dins del mateix sector motivat i propagat pels cables elèctrics ja que podran veure’s afectades totes les instal·lacions en un breu interval de temps.