KINGSPAN ens parla sobre l’avaluació de la reacció al foc en façanes .

Antecedents

La propagació d’incendis en façanes no és una cosa nova i es  produeix en diferents parts del món. Exemples d’aquest tipus de successos són: Tamweel Tower a Dubai (2012), Grozny-City Clocks (2013), Polat Tower a Istanbul (2012), Address Hotel a Dubai (2016), Torch Tower a Dubai (2015 i 2017) i Grenfell Tower a Londres (2017).

A nivell nacional, la major part de les víctimes dels incendis no es produeix com a conseqüència d’aquest tipus de propagació, sinó que més aviat com a resultat d’incendis que discorren per l’interior dels edificis d’habitatges. No obstant això és imprescindible abordar aquest tipus d’incendis per establir mesures integrals de seguretat contra incendis que permetin actuar ràpidament amb el primer conat d’incendi emprant en primer lloc la protecció activa (sistemes d’extinció automàtica, detecció, extintors i BIEs) i, si tot i així no és possible extingir-lo i es desenvolupa un incendi, evitar la seva propagació cap a l’exterior i/o interior mitjançant la protecció passiva. En ambdues situacions serà clau que la accessibilitat dels bombers sigui facilitada al màxim i que l’evacuació pugui realitzar-se en les millors condicions.

 

Limitacions de les Euroclasses en la seva aplicació en façanes

L’ús de sistemes de extinció automàtica (ruixadors) i detectors de fum, lamentablement no està molt estès en els edificis d’habitatges a Espanya i per aquest motiu la protecció passiva així com el comportament humà prendran un paper crucial en cas d’incendi.

L’avaluació de la reacció al foc d’una façana és un procés poc eficaç donat que a dia d’avui, a Espanya es fan servir les Euroclasses.

L’escenari de referència d’aquest sistema de classificació consisteix en l’avaluació de l’aparició del flashover (Combustió sobtada generalitzada) en una habitació. Aquest escenari de referència és molt diferent al què podria representar la propagació d’un incendi a través d’una façana. El sistema actual de classificació de la reacció al foc es una simple aproximació al possible comportament dels productes instal·lats en una façana en cas d’incendi i per tant els seus resultats estan molt allunyats de la realitat d’un incendi. Les Euroclasses proporcionaran millors resultats en situacions d’incendi que siguin més similars al seu escenari de referència.

Una altra limitació que presenten les Euroclasses és que la classificació d’un producte no representarà el comportament d’un sistema de façana complet en cas d’incendi ja que aquest disposa d’altres elements que no es consideren en les Euroclasses, com per exemple, l’estabilitat de les fixacions, la inclusió de barreres tallafocs a més de la impossibilitat d’avaluar el comportament del sistema enfront de l’efecte xemeneia en el cas de façanes ventilades.

Avantatges dels assajos a gran escala

Per obtindre resultats més fiables sobre el comportament en cas d’incendi d’una façana, el més recomanable seria recórrer als assajos a gran escala. En aquest sentit alguns països europeus disposen dels seus propis mètodes d’assaig existint diferències molt notables entre cada un d’ells.

De tot el conjunt d’assajos a gran escala, el que té les condicions més exigents i que així és reconegut per molts països del nostre entorn seria el mètode britànic BS 8414 “Fire performance of external cladding systems”.

Aquest assaig consisteix a simular una façana en aplicació final d’ús, és a dir, tal com s’instal·la a la realitat incloent tots i cadascun dels seus elements. L’assaig reprodueix una situació d’incendi en qual el flashover s’ha aconseguit en una habitació d’un edifici i el foc trenca cap a l’exterior a través d’una finestra. En aquest punt és on trobem una diferència fonamental amb les Euroclasses, sent l’escenari de referència en aquest assaig a gran escala molt més idoni.

El sistema de façana estaria format per una mostra de al menys 8 m d’alçada per 2,6 m d’amplada (main face) i una altra mostra de almenys 8 m d’alçada i 1,5 m d’amplada (wing) formant entre elles una cantonada. De nou trobem una altra gran diferència amb les  Euroclasses, ja que, si considerem l’assaig més representatiu d’aquest sistema de classificació, assaig de l’SBI, ens trobem amb unes dimensions molt inferiors a la gran escala (ala llarga: 1,5 m x 1 m i ala curta: 1,5 m x 0,5 m).

En l’assaig a gran escala BS 8414, la font de calor emprada per simular el flashover consisteix a calar foc a 400 kg de fusta en forma de llistons ubicats en una cambra de combustió amb unes dimensions de (2 x 2) m que genera una potència calorífica extraordinàriament superior que la que s‘allibera en l’assaig del SBI. Amb l’aplicació de l’assaig BS 8414 a un sistema de façana amb una cambra ventilada seria possible conèixer l’efectivitat dels sistemes dissenyats per limitar l’efecte xemeneia. Aquesta opció en l’assaig del SBI és ineficaç ja que tot i ser possible tècnicament la seva instal·lació en la mostra, l’assaig no permet estimar amb garanties el seu funcionament.

Els criteris de compliment es proporcionen en el document BR 135 “Fire performance of external thermal insulation for walls of multistorey buildings” i es basen en no superar la temperatura de 600ºC a una alçada de 5 m per sobre de la cambra de combustió tant a la superfície del sistema de façana com a l’interior de la mateixa. A més, es tindrà en compte el comportament mecànic del sistema de façana en termes de col·lapse del sistema, delaminació, etc.

La gran escala a les regulacions de foc

A nivell regulatori, es presenten diferents opcions d’utilització d’aquest tipus d’assajos. Hi ha països que opten por requerir el seu assaig nacional a gran escala, altres accepten qualsevol assaig a gran escala i en canvi alguns accepten l’assaig BS 8414.

També ens podem trobar amb països com Espanya en què la regulació no fa referència a aquest tipus d’avaluacions. Però això no implica que no puguin ser utilitzats pel fet que la nostra regulació obre la porta a realitzar projectes de seguretat contra incendis emprant el “Disseny Basat en Prestacions” i en aquest camp els assajos a gran escala poden ser un excel·lent recurs per demostrar a nivell experimental la conformitat amb l’exigència bàsica de propagació exterior esmentada en el CTE DB SI.

 

Això es tradueix en que els assajos a gran escala són una eina molt valuosa per a tots aquells professionals que vulguin disposar de llibertat absoluta per dissenyar les seves façanes sense deixar de banda la seguretat contra incendis.

 

Conclusions
  • Els assajos actuals recollits en les Euroclasses de reacció al foc no són adequats per a la valoració de la propagació d’incendis en façanes.
  • Els assajos sobre productes individuals destinats a la seva incorporació a un sistema de façana no són sinònim de seguretat en cas d’incendi.
  • Els assajos a gran escala suposen a dia d’avui la millor forma d’avaluar i conèixer la resposta d’un sistema de façana en cas d’incendi, podent ser emprats amb garanties en un projecte de Seguretat contra incendis basat en un disseny prestacional.
Bibliografia
  • UNE-EN 13501-1. Classificació en funció del comportament davant al foc dels productes de construcció i elements per a l’edificació. Part 1: Classificació a partir de dades obtingudes en assajos de reacció al foc.
  • UNE-EN 13823. Assajos de reacció al foc de productes de construcció. Productes de construcció, excloent revestiments de sòls, exposats a l’atac tèrmic provocat per un únic objecte cremant. (Assajos del’SBI).
  • BS 8414-1 Fire performance of external cladding systems. Test method for non-loadbearing external cladding systems applied to the masonry face of a building.
  • BS 8414-2 Fire performance of external cladding systems. Test method for non-loadbearing external cladding systems fixed to and supported by a structural steel frame.
  • Fire performance of external thermal insulation for walls of multistorey buildings: (BR 135) Third edition.
  • Estudi de Víctimes d’Incendis a Espanya 2018. Fundació Mapfre i APTB.