ADDIENT ens parla de la importància del disseny basat en prestacions, quan les singularitats d’una determinada edificació no permeten les prescripcions exigides en la normativa aplicable.
El terme disseny prestacional o disseny basat en prestacions és una traducció del terme en anglès “performance based design”, el significat més literaldel qual és el de disseny basat en el rendiment o disseny basat en l’eficàcia. Per tant, l’ús de la citada expressió en l’àmbit de la prevenció i seguretat en cas d’incendi porta implícit el disseny d’instal·lacions de protecció contra incendis per aconseguir unes determinades prestacions.
Al nostre país, les instal·lacions de protecció contra incendis s’han regulat tradicionalment sobre la base dels codis prescriptius o via dispositiva. A vegades, les singularitats d’una determinada edificació no permeten l’aplicació de les prescripcions exigides en la normativa aplicable. En aquests casos, el disseny basat en prestacions pretén donar resposta a aquestes situacions concretes.
La legislació en matèria de protecció contra incendis contempla aquesta via per a casos particulars. Concretament, es fa referència amb el terme de solucions tècniques alternatives o tècniques de seguretat equivalent:
Part 1 (RD 314/2006, CTE):
Capítol 2 “Condicions tècniques i administratives”:
Article 5 “Condicions generals per al compliment”:
Article 5.1 “Generalitats”:
“3. Per a justificar que un edifici compleix les exigències bàsiques que s’estableixen en el CTE podrà optar-se per:
- b) solucions alternatives, enteses com aquelles que s’apartin totalment o parcial dels DB. El projectista o el director d’obra poden, sota la seva responsabilitat i prèvia conformitat del promotor, adoptar solucions alternatives, sempre que justifiquin documentalment que l’edifici projectat compleix les exigències bàsiques del CTE perquè les seves prestacions són, almenys, equivalents als quals s’obtindrien per l’aplicació dels DB”.
Document Bàsic SI Seguretat en cas d’Incendi (RD 314/2006, CTE):
Capítol III “Criteris generals d’aplicació”:
“poden utilitzar-se altres solucions diferents de les contingudes en aquest DB, en aquest cas haurà de seguir-se el procediment establert en l’article 5 del CTE i haurà de documentar-se en el projecte el compliment de les exigències bàsiques, quan l’aplicació d’aquest DB en obres en edificis protegits sigui incompatible amb el seu grau de protecció, es podran aplicar aquelles solucions alternatives que permetin la major adequació possible, des dels punts de vista tècnic i econòmic, de les condicions de seguretat en cas d’incendi. En la documentació final de l’obra haurà de quedar constància d’aquelles limitacions a l’ús de l’edifici que puguin ser necessàries a conseqüència del grau final d’adequació aconseguit i que hagin de ser tingudes en compte pels titulars de les activitats“.
Reglament de Seguretat Contra Incendis en els Establiments Industrials (RD 2267/2004, RSCIEI):
Capítol I “Objecte i àmbit d’aplicació”:
Article 1 “Objecte”:
“Les condicions indicades en aquest reglament tindran la condició de mínim exigible segons l’indicat en l’article 12.5 de la Llei 21/1992, de 16 de juliol, d’Indústria.
Aquests mínims es consideren complerts:
b) “Per aplicació, per a casos particulars, de tècniques de seguretat equivalents, segons normes o guies de disseny de reconegut prestigi per a la justificació de les solucions tècniques de seguretat equivalent adoptades, que han d’aportar, almenys, un nivell de seguretat equiparable a l’anterior. Aquesta aplicació de tècniques de seguretat equivalent haurà de ser justificada degudament pel projectista i resoltes per l’òrgan competent de la comunitat autònoma”.
Guia Tècnica d’Aplicació del Reglament de Seguretat Contra Incendis en els Establiments Industrials (RD 2267/2004, RSCIEI):
“Per als casos complexos, les CCAA valoraran com un aspecte positiu, per als casos b) i c) que no corresponguin a disseny prestacional, que la documentació vingui acompanyada per un informe on es validi la proposta plantejada, per un organisme de control, una entitat de reconegut prestigi en el camp de la protecció contra incendis o una enginyeria especialitzada, imparcials i independents respecte de qui hagi preparat el projecte”.
Reglament d’Instal·lacions de Protecció Contra Incendis (RD 513/2017, RIPCI):
Disposició final tercera “Mesures d’aplicació”:
- Excepcionalment, la Direcció General d’Indústria i de la Petita i Mitjana Empresa podrà autoritzar l’ús de guies i disposicions tècniques amb solucions tècniques alternatives a les del reglament aprovat per aquest reial decret, sempre que proporcionin un nivell d’eficàcia equivalent quant al funcionament de les instal·lacions de protecció contra incendis.
L’òrgan administratiu competent podrà exigir per a l’avaluació del nivell d’eficàcia equivalent necessària un informe tècnic emès per un organisme qualificat i independent.
D’acord amb la Guia Tècnica d’Aplicació del Reglament de Seguretat Contra Incendis en els Establiments Industrials, la proposta del projecte hauria de basar-se en les normes UNE-ISO 23932 i UNE-ISO 16733-1, incloent-hi tots els escenaris possibles. En el cas d’emprar una aplicació informàtica de simulació i avaluació dels diferents escenaris, aquesta haurà d’estar dissenyada conforme a la norma UNE-ISO 16730-1 o una altra especificació equivalent.
El següent esquema de la norma UNE-ISO 23932 mostra els diferents passos requerits per al desenvolupament d’un procés d’enginyeria de seguretat contra incendis que compleixi amb els objectius definits. Després d’haver fixat l’abast del projecte, el primer pas implica el desenvolupament dels objectius de seguretat, requisits funcionals relacionats i criteris prestacionals quantitatius per a les diferents funcions de projecte requerits per a aconseguir els objectius de seguretat contra incendis.
Font: UNE-ISO 23932 Enginyeria de seguretat contra incendis. Principis generals.
D’altra banda, el contingut de la documentació tècnica basada en tècniques de seguretat equivalents hauria de tenir en compte la descripció dels següents punts:
-
- Circumstàncies que concorren en l’establiment i conclouen amb la necessitat d’aplicar solucions alternatives basades en el disseny prestacional en cada cas particular.
- Apartats i/o articles del reglament d’aplicació que s’estan incomplint.
- Acords tècnics amb els serveis de prevenció en matèria de protecció contra incendis o amb l’òrgan competent de la Comunitat Autònoma.
- Descriure i justificar les solucions tècniques de seguretat equivalent adoptades, les mesures compensatòries proposades i la justificació que proporcionen, almenys, un nivell de seguretat equivalent a les prescripcions reglamentàries.
- Inclusió de referència a la normativa i publicacions de reconegut prestigi que s’han utilitzat en la documentació tècnica.
Els dissenys realitzats dins d’una metodologia basada en prestacions han de sotmetre’s a una revisió per parells o “Peer Review”, terme emprat en anglès. Aquesta revisió té com a objectiu garantir que s’aconsegueixen els objectius de seguretat o les metes definides en el projecte.
Alguns Reglaments requereixen que l’avaluació d’aquest disseny basat en prestacions o disseny basat en tècniques de seguretat equivalent la realitzi un Organisme de Control (OC). Per això, l’Entitat Nacional d’Acreditació (ENAC) disposa d’un procediment que estableix el procés d’avaluació general de les entitats que vulguin dur a terme aquest tipus d’activitats sota acreditació.
En conclusió, la normativa vigent permet el desenvolupament d’un disseny basat en prestacions, encara que es tracta d’una disciplina complexa. Aquesta metodologia requereix un coneixement profund de conceptes de l’enginyeria de protecció contra incendis com la química del foc, els materials involucrats, la mecànica de fluids associada al moviment de fums i gasos, el funcionament dels diferents sistemes de protecció activa i passiva, el comportament de les persones en cas d’evacuació, etc. Aquest tipus de plantejament pretén demostrar la validesa de solucions de seguretat no contemplades en la normativa prescriptiva, però també pot repercutir en resultats incorrectes si els paràmetres considerats en el disseny no són adequats.
Per tot el que s’ha exposat, resulta imprescindible l’avaluació per una entitat externa o tercera part com a mesura habitual per a dissenys desenvolupats mitjançant solucions tècniques equivalent. Aquesta revisió permetrà garantir que el desenvolupament de l’estudi s’ha realitzat seguint uns criteris correctes de la dinàmica del foc, que no existeixen dades de partida incorrectes o malintencionades i que les conclusions obtingudes proporcionen una seguretat equivalent o superior als codis prescriptius.
