APPLUS ens parla de la importància de la realització d’estudis i avaluacions mitjançant inspecció i assaig que permeten revaluar els sistemes de protecció contra incendis i determinar les prestacions en aquesta matèria.
La protecció contra incendis, tant passiva com activa, comença a tindre un llarg recorregut i cada cop més ens trobem amb sistemes existents en els nostres edificis i indústries des de molts anys. Però, són realment segurs i fiables aquests sistemes? Mantenen les prestacions inicials de protecció contra incendis per les quals van ser instal·lats?
Alguns d’aquests sistemes sí que tenen una vida útil determinada, ja sigui pel mateix fabricant o bé per la normativa de referència, per tant, caldrà consultar la documentació i preveure la seva substitució. Un exemple serien els detectors d’incendis, que es considera que tenen una vida útil de 10 anys, en el cas que el fabricant no n’hagi establert cap altre. D’altra banda, hi ha sistemes que no tenen una vida útil determinada i caldrà garantir les prestacions per les quals van estar instal·lats i evitar-ne la degradació.
Els assajos realitzats en sistemes de protecció contra incendis existents, com ruixadors automàtics i ventiladors (protecció activa), protecció d’estructures, divisions verticals/horitzontals, portes tallafocs (protecció passiva); tancaments i revestiments en parets, terres, sostres i cobertes (reacció al foc), entre d’altres, ens diuen que mantenen les prestacions per les quals van ser instal·lats, però també els assajos ens diuen que hi ha sistemes que no compleixen els requeriments per a garantir la protecció contra incendis desitjada, a causa de la degradació d’aquests sistemes o a les condicions a les quals han estat exposats.
Un factor clau per garantir que la protecció contra incendis es manté amb el pas dels anys, és el manteniment d’aquests sistemes. El manteniment permet detectar un mal funcionament o una degradació del sistema i dur a terme les mesures i accions correctores oportunes per tal de corregir les no conformitats i garantir-ne un correcte funcionament, i en cas necessari, substituir el sistema per un de nou, que sí que compleixi els requeriments i garanteixi les prestacions de protecció contra incendis desitjades.
En aquest sentit són molt important les inspeccions periòdiques i auditories tant internes, realitzades per la mateixa empresa o propietaris, com externes, realitzades per empreses d’instal·lació i manteniment o entitats d’inspecció.
En el cas de la protecció activa, el RD 513/2017, “Reglamento de Instalaciones de Protección Contra Incendios”, determina el manteniment i inspeccions periòdiques que cal realitzar als sistemes. Per exemple, en el cas de sistemes fixos d’extinció per ruixadors automàtics, el RD 513/2017 fa referència a la norma UNE-EN 12845, “Sistemas fijos de lucha contra incendios. Sistemas de rociadores automáticos. Diseño, instalación y mantenimiento”, on s’indiquen les diferents inspeccions a realitzar. Concretament, l’annex K indica que cada 25 anys el sistema s’ha d’inspeccionar i dur a terme els assajos necessaris, tant en canonades com en ruixadors, per a assegurar-ne el correcte funcionament i el compliment de les prestacions de disseny pel qual va ser instal·lats. Per tant, caldrà consultar el RD 513/2017 i definir un pla de manteniment i inspecció dels diferents sistemes existents en el nostre establiment.
En el cas de la protecció passiva, no tenim un marc normatiu comú que reguli l’aplicació i manteniment d’aquests sistemes. És cert que darrerament s’està treballant en guies de bones pràctiques, com la que està treballant el Clúster, i s’estan incloent referències sobre la vida útil i manteniment en les diferents normatives específiques per a cada sistema.
D’altra banda, normatives com el RD 2267/2005, “Reglamento de Seguridad Contra Incendios en Establecimientos Industriales” sí que estableix unes inspeccions periòdiques de la protecció contra incendis existent.
Però a l’hora de realitzar una inspecció periòdica com les que estableix el RD 2267/2005, a l’hora de tramitar noves llicències d’activitat, durant processos de compravenda d’establiments o per requeriment d’asseguradores, què passa quan ens trobem davant d’un sistema existent i no es tenen les garanties que les prestacions de protecció contra incendis es mantenen? I si s’ha perdut la documentació del sistema (informes d’assaig i classificació, entre altres), com podem justificar el compliment dels requeriments normatius en matèria de protecció contra incendis?
Una solució a aquesta problemàtica, és la realització d’estudis i avaluacions mitjançant inspecció i assaig que permetin revaluar aquests sistemes i determinar les prestacions de protecció contra incendis del sistema i evitar la substitució del sistema per un de nou. A vegades, però, la viabilitat i/o complexitat del sistema, les característiques del projecte o el no compliment dels requeriments necessaris per assolir una prestació faran inevitable la seva substitució.
Aquests estudis i avaluacions es basen en normatives de referència tant d’assaig i avaluació com en bibliografia de reconegut prestigi i caldrà que siguin duts a terme per entitats especialistes en matèria de protecció contra incendis, com són els laboratoris de foc o altres entitats que actuen com a third-party inspection en matèria de protecció contra incendis.
