INTISI ens parla de les cortines tallafocs i les seves classificacions segons la resistència al foc.
Al mercat de la protecció passiva contra incendis trobem encara confusió d’alguns conceptes que ens agradaria aclarir.
En primer lloc, i a fi de delimitar l’àmbit d’aquest article, voldríem començar diferenciant dos conceptes: la resistència al foc i la reacció al foc. El primer és la capacitat d’un producte de mantenir les seves propietats en presència del foc per un temps determinat, mentre que el segon és la capacitat d’un producte de contribuir o no, al desenvolupament al foc. Aquestes diferències, a més, queden regulades en l’àmbit europeu amb normatives diferents, la resistència al foc amb la norma EN 13501-2 i la reacció al foc amb la norma EN 13501-1.
Des d’Europa al 2004 es van harmonitzar les prestacions de resistència al foc dels productes de la construcció amb la norma EN 13501-2. Cada país la va adoptar i va deixar de fer ús de les nomenclatures locals. No obstant això, a Espanya encara és molt freqüent la utilització de les antigues nomenclatures estipulades que, encara que s’assemblen a les actuals, es consideren en desús.
L’antiga normativa Espanyola UNE diferenciava dos graus diferents de resistència al foc “RF” i “PF”. On “RF” – Resistència al foc era la capacitat d’un element exposat a l’incendi perquè, durant un temps establert, mantingui la seva estabilitat, no emeti gasos inflamables per la cara no exposada al foc, que sigui hermétic a les flames o gasos calents i que eviti que es produeixin, en la cara no exposada, temperatures més altes a les establertes per la normativa en vigor. D’altra banda, “PF” – Parallamas, establia la capacitat que posseeix un element constructiu exposat al foc, en funció del temps que es troba exposat, a mantenir l’estabilitat, no emetre gasos inflamables per la cara no exposada i que sigui hermétic a l’embat de les flames o passos de gasos calents.
Des de 2004, amb la publicació de la normativa UNE-EN 13501-2, són tres els diferents tipus de classificació de resistència al foc que afecten els sistemes de sectorització o compartimentació per a tancaments mòbils, i en concret per a les cortines tallafoc tèxtils.
Les diferències entre les diferents classificacions al foc i quins objectius concrets responen són les següents:
- E (Integritat): Capacitat de contenir en cas d’incendi les flames, fums i gasos generats per un incendi i evitar així la seva propagació entre sectors d’incendi contigus.
- EI (Integritat+Aïllament Tèrmic): A més de l’anterior, el sistema serà capaç d’evitar la propagació de temperatura al sector contigu i per tant s’erradica la possibilitat que qualsevol material entri en ignició o qualsevol persona pugui patir danys físics. Generalment, l’Aïllament tèrmic de les cortines tallafocs s’aconsegueix a través de la polvorització d’aigua al teixit amb finalitat refrigeradora.
- EW (Integritat+Radiació Tèrmica Reduïda): A més de la integritat inicial, aquesta classificació respon a la limitació de la transmissió de radiació tèrmica, impedint la ignició de materials o el mal físic a persones en el sector contigu al de l’incendi. Aquest sistema no incorpora el sistema d’irrigació per polvorització d’aigua sinó que la seva tecnologia tèxtil és capaç de contenir i limitar la radiació fins als nivells marcats per norma, gràcies a una tecnologia tèxtil multicapa acabada amb làmines d’alumini.
La norma UNE EN 13501-2, a més, estandarditza els següents temps de resistència al foc per funció dels objectius al foc i la naturalesa dels elements. Per al cas de cortines tallafocs, igual que qualsevol porta i persiana tallafocs, incloent-hi els seus dispositius de tancament:
Les cortines tallafocs assajades a un nivell de temps superior, cobriria els intervals de temps inferiors. Per exemple, una cortina tallafocs amb classificació al foc EI2120 cobriria les classificacions al foc des d’EI215 fins EI2120.
L’edició de norma 2019 no admet classificacions EW15, EW45, EW180 i EW240. Això no significa que no puguis assajar les cortines tallafocs amb classificació EW durant 240 minuts, per exemple, sinó que no podrà classificar-se com “EW240”.
La correspondència, encara que no exacta, de les antigues i actuals nomenclatures són les següents:
Durant el disseny de la sectorització d’incendis d’un edifici, és de vital importància conèixer l’objectiu de les diferents classificacions normatives de resistència al foc vigents, per a així, poder interpretar-les de manera correcta i finalment prendre la decisió d’instal·lació del sistema més adequat a cada projecte en particular.
