DETNOV ens parla dels reptes actuals i futurs dels sistemes de detecció i alarma d’incendis
En el darrer quart de segle passat es va establir l’estructura normativa de sistemes de detecció i alarma d’incendis de la qual s’ha dotat Europa. Una arquitectura que es construeix sobre la base introductòria que defineix l’EN54-1 i que anticipa les parts i la finalitat de cada un dels components del que anomenem un sistema de detecció i alarma d’incendis
Aquesta estructura es va elaborar amb la finalitat d’establir un model europeu comú i defineix la funció d’un sistema de detecció d’incendis que és la de detectar incendis amb la màxima anticipació possible i emetre els senyals per dur a terme les accions de protecció adients.
El focus principal del desenvolupament dels productes de detecció i alarma i, en conseqüència, la normativa associada, ha estat la de dotar-los de major fiabilitat, consistència, disponibilitat i accessibilitat en el moment d’ús. Per això, d’acord amb la regulació del producte s’han desenvolupat recomanacions, o reglaments d’aplicació que defineixen: disseny, instal·lació, posada en marxa i el manteniment.
L’efecte del foc implica danys que poden ser irreparables en l’ésser humà i comporten costos socials i econòmics com la suspensió de l’activitat actual i futura. Moltes empreses que van patir incendis a les seves instal·lacions van veure, no tan sols paralitzat el seu creixement, sinó que en un període d’entre 1 i 5 anys van haver de cessar la seva activitat.
Els sistemes instal·lats són encara molt semblants als que es van desenvolupar en aquest últim quart de segle passat, però, ho vulguem o no acceptar, es produiran canvis profunds i les regulacions i el sector s’haurà d’adaptar. És senzillament un fet innegable que el canvi és aquí i el sector s’ha d’afanyar i convertir-lo en un avantatge.
La nostra missió segueix sent identificar el possible incendi sense retards, amb la precisió més gran i certesa, posant en marxa, com més aviat millor, els mecanismes d’autoprotecció i intervenció.
Tecnologia de sensors
L’únic element actual de detecció d’incendis de propòsit general és el detector òptic. Aquest és un detector que funciona bé en focs de progressió lenta, sense gran càrrega tèrmica i és menys eficient quan l’incendi és obert. Per millorar la seva resposta els fabricants han proposat solucions diverses, com la inclusió d’altres tecnologies en combinació amb algoritmes a la central o en el mateix detector que, segons l’escenari, anticiparan la seva resposta.
Tanmateix, el nivell d’innovació en la tecnologia de LEDs és sorprenent en tots els camps, especialment es disposa ara de díodes d’alta intensitat lluminosa i en diferents longituds d’ona. S’aconsegueix doncs ara, una major quantitat de llum reflectida dins de la càmera i amb això, una major resolució i sensibilitat a uns costos més assequibles, desplaçant tècniques més costoses com l’ús de làsers.
Avui, els sensors proporcionen més informació, s’analitzen més dades per a la presa de decisions i s’incorporen més tecnologies.
Durant molts anys l’esforç més gran es va realitzar en el desenvolupament de sistemes més fiables. Aquest ha estat el propòsit dels sensors de múltiple tecnologia. Detectors més específics que tendeixin a reduir el problema de les falses alarmes. Cal reflexionar perquè en aquest país aquest esforç d’innovació tecnològica no té el ressò que caldria.
En el passat els algoritmes de decisió s’allotjaven a l’equip de control i indicació, central d’incendis. L’element de tractament de la informació s’allotjava a la central. Amb el temps això exigia recursos i comprometia la fluïdesa del sistema de manera que, amb la inclusió de controladors en els detectors, es va començar a parlar d’intel·ligència distribuïda.
Les centrals han anat incorporant alguns algoritmes d’ajust que permeten adequar la resposta a les condicions de la instal·lació. Condicions de coincidència o cooperació. En qualsevol dels casos es procura incrementar la fiabilitat i, quan és possible, anticipar la resposta en funció del comportament d’altres sensors instal·lats en el mateix entorn. És evident que cada cop s’exigirà dels sistemes una major capacitat de processament de dades. En aquestes condicions és més que probable que els sistemes de tipus convencional desapareguin del mercat. Aquests no ofereixen cap precisió i no permeten un tractament posterior de la informació. Les diferències de costos entre sistemes no justificaran la seva existència.
Compatibilitat i integritat dels sistemes
La proliferació de solucions que és possible interconnectar creix constantment. La complexitat dels sistemes que s’integren requereix automatització dels processos i gestió del flux de dades. És fàcil comprendre que en algunes ocasions els elements integrats seran subministrats per diferents proveïdors o fabricants, amb la possibilitat de conflictes de compatibilitat.
Podríem suposar que això no passarà quan el fabricant del producte és el mateix, no obstant això, els certificats d’aprovació particulars per a cada producte, no estableixen cap assaig que verifiqui la consistència d’un sistema que ha de ser eficaç en el seu conjunt.
L’aplicador del sistema pot trobar-se amb dificultats en assumir en primera persona la compatibilitat de les diferents parts. Sobretot, pot trobar-se en un seriós compromís quan tots aquests elements s’uneixen en un únic sistema, potser en xarxa , segurament integrat a un BMS o amb la responsabilitat de gestionar innumerables processos de control que es derivin de la gestió d’alarma, de les avaries o en el decurs dels processos de manteniment.
Per això, els fabricants han de recolzar-se en els requeriments de l’EN54-13 i establir clarament els tipus i els límits. Aquesta declaració determina quins elements i amb quina dimensió els elements rendiran sense limitar la seguretat ni l’estabilitat del sistema. Responent o actuant dins d’uns temps operatius mínims i respectant els criteris de seguretat en cas de fallada, d’acord amb el seu tipus i les regles de tolerància a fallades i supervisió habituals pels sistemes de detecció i alarma d’incendi.
Cal determinar la compatibilitat i integritat de cada un dels components i incloure’ls en un certificat estès per un laboratori acreditat, no només perquè ho exigeix el reglament que sigui aplicable, RIPCI, sinó perquè som (fabricants, enginyeries i instal·ladors) responsables d’aplicar sistemes que amb tota seguretat protegeixin als nostres clients i els seus negocis.
Digitalització, 5G i canvi de model
Alguns estudis auguren que és factible un escenari en el qual una, en cas de recollir informació multisensorial, aquesta serà analitzada per un servidor remot o en el núvol i considera diferents factors canviants per determinar amb tota probabilitat si hi ha un incendi, avisarà als serveis d’emergència o ocupants o personal intern, proveint informació precisa de la ubicació, accessos, l’evolució de l’incendi o la presència d’ocupants.
Mentre això no es produeix, s’incorporen als sistemes de detecció i alarma solucions de serveis addicionals, per exemple, des del núvol. Amb els canvis inclosos en el RIPCI, és possible desenvolupar serveis addicionals associats.
Aquests serveis facilitaran la transparència i serà fàcilment auditable l’acompliment de les accions realitzades, així com els temps d’execució i la reducció dels temps d’interrupció.
Tots coneixem casos de models de negoci que han canviat dràsticament amb el progrés de les plataformes i els sistemes de mobilitat. El cas de Blockbuster o les botigues de vídeos és bastant conegut i recurrent. Veiem que l’impacte en nombrosos negocis està sent impressionant. De la mateixa manera, cal esperar que aquest fenomen tecnològic ens afecti seriosament, cal doncs que el sector entengui el canvi i prengui posicions.
Els serveis en el núvol redueixen els costos d’inversió per a l’usuari que no haurà d’invertir en equipament, ni en el desenvolupament o actualització del software. Segons els acords amb el seu proveïdor pagarà per ús només mentre li cal.
Amb el núvol és molt més fàcil desar dades, compartir amb altres aplicacions o realitzar integracions. El gran avantatge d’aquests sistemes serà l’anàlisi de les dades agregades, que permetran anticipar accions per mantenir la continuïtat del servei, millorar la productivitat o les prestacions dels productes. S’ofereixen serveis a la mesura de l’usuari, segons aquest sigui el mantenidor, el propietari o els serveis d’emergència.
Cap sector evitarà l’impacte del desenvolupament de les plataformes i tecnologies de mobilitat, més encara amb l’arribada de l’5G i més tard 6G amb capacitat de gestionar terabytes d’informació per segon.
