A l’article d’AB SEGURIDAD es destaca la importància de la detecció d’incendis en falsos sostres i terres tècnics com a punts febles en la prevenció d’incendis. La manca de detecció en aquestes àrees és una anomalia comuna a causa del coneixement insuficient i l’aplicació incorrecta de les normes existents. Es subratlla que la tecnologia de detecció per aspiració, com la Detecció de Fum per Aspiració (DFA), és una solució efectiva per a una detecció primerenca i fiable d’incendis en aquests espais.
Quan des del Clúster ens van demanar redactar un article sobre tecnologia de PCI, de bon començament, vam valorar fer-lo centrat en noves tecnologies o en sistemes de prevenció d’incendis per a riscos actualment no contemplats en la normativa (emmagatzematges a l’exterior, cobertes amb instal·lacions fotovoltaiques, etc.) que es poden cobrir perfectament, entre altres solucions tècniques, amb càmeres termogràfiques, permetent la detecció i posterior comprovació immediata, de forma remota.
Analitzant el nostre dia a dia de manteniments en clients, ens vam adonar que hi ha un problema més gran i molt habitual, que parteix d’un coneixement insuficient i d’una aplicació incorrecta de les normes existents, sent a més l’anomalia més freqüent a les nostres auditories d’instal·lacions: “Absència de detecció en els falsos sostres”, sent també el risc més comú en les instal·lacions, ja que no totes les activitats disposen d’emmagatzematges a l’exterior o cobertes amb instal·lacions fotovoltaiques, però la pràctica totalitat d’aquestes compten amb falsos sostres. Així doncs, anem-hi.
Durant els nostres manteniments, és habitual trobar-nos amb falsos sostres (i terres tècnics) de menys de 80 cm d’altura sense detecció.
Aquest tipus d’instal·lacions són defectuoses i són un punt feble en la detecció d’incendis, on, per situacions com la indicada (absència de detecció), ens podem trobar amb un incendi declarat no detectat, propagant-se sobre una zona que tenim coberta amb detectors en ambient que, estant sota el foc actiu, és com si no existissin, no detectant ni fum, ni calor, ja que es troben en una capa superior a la zona vigilada pels detectors. Aquesta situació, encara que ens sembli insòlita, és bastant freqüent en multitud d’oficines i altres espais, tenint maquinària de climatització oculta pel fals sostre. Si parlem de terres tècnics, la situació és similar, ja que són zones que, quan existeixen, es caracteritzen per una càrrega elevada de cablejat.
Fem una mica d’història. Aquesta mancança en l’execució dels sistemes de detecció d’incendi ve donada per un disseny anòmal que aprofitava un buit normatiu, on el citat disseny únicament tenia com a prioritat el compliment normatiu al menor cost possible, tot això derivat de la cultura generalitzada on es té la visió que els sistemes de PCI (protecció contra incendis) són una càrrega econòmica, o un mer tràmit, per obrir una activitat, per la qual cosa el disseny no es feia adequat al risc existent, sinó únicament per complir l’àmbit normatiu, la qual cosa complia les dues premisses indicades anteriorment (complir la norma a baix cost), i sense tenir en compte tampoc que les normes són condicions a mínims.
El buit normatiu, que no va ser esmenat de forma àgil per l’Administració (va trigar més de 20 anys en actualitzar la normativa bàsica d’incendis, el RIPCI), es basa en:
El RIPCI és el document que defineix i marca pautes en tot el sector de la PCI, des del disseny de les instal·lacions fins als requisits de les empreses que instal·len i mantenen aquests sistemes. Allò que aparegui en aquest document s’ha de complir, si no apareix, no és obligatori.
El RIPCI de l’any 1993, lògicament, no incloïa normatives que van aparèixer anys després.
L’any 1996, es pot considerar que apareix la normativa de disseny d’instal·lacions contra incendis, la UNE EN 23007-14:1996. Aquesta norma es va implantar al sector de forma ràpida, però quan “convenia”, al no ser una norma d’obligat compliment (no apareixia en el RIPCI), no s’aplicaven totes les seves directrius. Per més inri, en el seu annex A, al punt A5.3.6, zones que no requereixen cobertura de detecció, entre altres punts, s’indicava que no era necessària detecció en:
-Buits que:
-
-
- mesurin menys de 800 mm d’altura; i
- mesurin menys de 10 m de llarg; i
- mesurin menys de 10 m d’ample; i
- estiguin completament tancats amb material incombustible; i
- no continguin materials inflamables; i
- no continguin cables relacionats amb sistemes d’emergència (excepte si el cable pot resistir el foc durant 30 min com a mínim);
-
Com es pot observar, no és molt habitual un fals sostre o terra tècnic que compleixi totes les condicions, per la qual cosa pràcticament sempre és necessària la detecció en aquestes zones.
El 2009, es va aprovar una revisió d’aquesta norma, que va empitjorar la situació, ja que va qualificar l’esmentat annex A com a “Informatiu”.
Donat que no era obligatori segons el RIPCI, i perquè estava considerat com a annex “informatiu”, no s’aplicava, encara que de manera generalitzada es va entendre que quan la cambra d’aire superés els 80 cm (oblidant la resta de condicionants), era quan -segons la norma de disseny- s’havia d’instal·lar detecció en aquests forats.
La situació es va agreujar el 2014, amb el RIPCI de 1993 encara vigent (no apareixien la majoria de les normes UNE del sector, ni era apropiat al grau de tecnologia existent). En l’esmentat any va aparèixer una revisió de la norma de disseny, on hi van haver canvis substancials, entre d’altres, que l’annex A passava d’ ”informatiu” a “normatiu”, amb la qual cosa es convertia en obligat compliment alhora de realitzar el disseny sota aquesta norma. En aquesta revisió, l’apartat de “zones sense cobertura” va patir algunes modificacions, quedant -entre altres punts- de la següent manera:
Els buits només han de disposar de cobertura independent a través de detectors si:
-
-
- és probable que es propagui el foc, o el fum, fora del recinte d’origen a través del buit, abans que l’incendi sigui detectat per detectors situats fora del mateix; o
- és probable que un incendi originat en la mateixa càmera produeixi danys en les cables de sistemes d’emergència, abans que sigui detectat l’incendi.
-
No necessiten comptar amb cobertura independent els forats que:
-
-
- tinguin una altura inferior a 800 mm; i
- tinguin una longitud inferior a 10 m; i
- tinguin una amplada inferior a 10 m; i
- estiguin totalment separats d’altres zones per material incombustible; i
- no continguin densitats de càrrega d’incendi majors de 25 MJ de material combustible per m2; i
- no continguin cables relacionats amb sistemes d’emergència (a menys que els cables siguin resistents al foc, veure A.6.11).
-
Com es pot observar, és difícil que un fals sostre o un terra tècnic compleixi totes les condicions per no haver de disposar d’un sistema de detecció.
Lògicament, amb la premissa de disseny normatiu de baix cost i amb la inèrcia de disseny amb sistemes de detecció en aquestes zones, si la capa d’aire era superior a 80 cm, era habitual utilitzar el mateix criteri erroni, o fins i tot indicar que la norma no era d’obligat compliment perquè no apareixia en el RIPCI (el de 1993 encara vigent).
El nou RIPCI soluciona aquesta situació en especificar la norma de disseny 23007-14 en el seu text, per la qual cosa des de 2017, aquesta norma és d’obligat compliment i, com ja hem vist, la pràctica totalitat de buits precisa un sistema de detecció. Erròniament, es manté el concepte de fixar-se -únicament- en la cambra d’aire i la seva alçada però, com ja hem vist, es tracta d’un criteri erroni.
Vista tota la situació, aquesta encara es complica més en ser habituals cambres d’aire inferiors a 50 cm, de manera que no es compleix un altre dels preceptes de la norma de disseny, que és disposar d’una esfera lliure d’obstacles de 50 cm al voltant de cada detector puntual. A més, pels dissenys habituals o per els usos de l’activitat, és difícil realitzar el manteniment d’aquests elements.
Per resoldre tots aquests punts, la solució adequada són els sistemes d’aspiració, que compleixen amb els requisits normatius i faciliten el manteniment fora de la zona de sostres o terres, amb una major capacitat de detecció d’incendis.
La Detecció de Fum per Aspiració o DHA són sistemes que de mostreig d’aire que tenen un rang de sensibilitat d’alarma molt elevat, estan classificats com a detectors de fum d’alta sensibilitat amb una alerta molt primerenca i fiable, capaços de detectar un conat d’incendi en la seva fase més incipient.
El principi de funcionament d’aquests detectors és l’extracció de mostres d’aire combinat d’una xarxa de canalitzacions en l’àrea protegida, després aquesta mostra és filtrada i analitzada en una cambra de detecció làser. Quan les partícules de fum són detectades i el nivell de fum arriba a un llindar d’alarma preseleccionat, s’activa la senyalització corresponent.
La principal característica és que la DHA són sistemes “actius” respecte a la captació del fum, mentre que els detectors puntuals o les barreres es comporten de forma “passiva”, esperant que el fum els arribi i, en el cas dels detectors puntuals, s’introdueixi a la seva cambra d’anàlisi. En canvi, els sistemes de DHA prenen mostres de l’aire de la zona protegida de forma contínua, les transporten mitjançant la xarxa de mostreig fins al detector i les injecten a la cambra d’anàlisi. Aquesta cambra d’anàlisi no ha d’estar necessàriament en el mateix ambient a protegir, el que pot facilitar el seu manteniment i control.
Això fa que els sistemes de DHA no estiguin sotmesos a les mateixes limitacions que els detectors puntuals i les barreres, tot i que encara és necessari seguir unes regles de disseny i les recomanacions dels fabricants per garantir el seu correcte funcionament com a detectors d’incendis.
Com a conclusions:
-
-
- Pràcticament la totalitat de falsos sostres o terres tècnics necessiten protegir-se amb sistemes de detecció d’incendis.
- Com la majoria de falsos sostres no disposen de 50 cm d’alçada, la qual cosa impedeix poder instal·lar detectors puntuals, o en cas de disposar d’espai lliure suficient, la seva accessibilitat està compromesa, la solució adequada són els detectors per aspiració.
-
