SOLER & PALAU ens apropa a un tema de molta actualitat, l’impacte del foc en els vehicles elèctrics i les implicacions associades a adoptar una posició més favorable a reduir riscos o a mantenir costos.

 

La revolució de la mobilitat està en boca de tots. És el concepte de moda per a referir-se als canvis que estan succeint respecte a la manera en què la gent es desplaça. El cotxe vell de motor de combustió està sent reemplaçat per bicicletes, patinets i automòbils elèctrics. Aquest canvi en el paradigma del transport té també els seus efectes en el disseny dels recintes on es guarden i es carreguen aquests vehicles: els aparcaments.

El Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) inclou, ja des de la seva versió de juny de 2022, en l’article 15.7 l’exigència bàsica HE 6, en la qual s’inclou el requisit d’incloure infraestructures mínimes per a possibilitar la recàrrega de vehicles elèctrics. Però, quines són les implicacions associades al nivell de seguretat en cas d’incendi?

A data d’avui, hi ha estudis que semblen recolzar la seguretat dels cotxes elèctrics, assignant-los una probabilitat de generar un incendi inferior a la d’un cotxe amb motor de combustió. Però, és suficient la mostra de les dades disponibles amb la flota de vehicles elèctrics actual perquè aquesta anàlisi sigui correcta?, i encara més important, es mantindran aquestes estadístiques quan aquests vehicles envelleixin i quedin més exposats als danys i avaries derivats d’un ús prolongat?

El temps donarà resposta a aquestes qüestions. El que avui dia sí que es pot dir amb certesa és que l’impacte del foc en un vehicle elèctric, s’hagi originat o no en aquest, és molt superior al d’un vehicle de combustió. Això es deu a: I) la rapidesa amb la qual es desenvolupa el foc és major, produint molt més fum i més ràpidament; II) el fum generat pel foc d’una bateria és al seu torn molt més tòxic, i pot generar productes com hidrogen o cianur; i III) la intervenció és molt més complexa, requerint-se quantitats ingents d’aigua durant un període molt prolongat per primer refredar el foc (i així evitar la seva propagació) i després extingir per complet el foc de la bateria.

En aquest sentit, els equips de bombers ja estan treballant per intentar facilitar la intervenció en la mesura que l’actual reglament ho permet, ja que no ha indicat cap consideració addicional en la seguretat en cas d’incendi. Mesures com situar les places per a vehicles elèctrics prop de les rampes i en els nivells més pròxims al carrer poden marcar la diferència en el moment en que la intervenció es dugui a terme. No obstant això, són aquestes mesures suficients per proporcionar un adequat nivell de seguretat als ocupants i als equips de bombers o el CTE hauria d’augmentar els requisits per poder mantenir el nivell de seguretat en els aparcaments davant la nova realitat?

Como hem vist, respondre a aquesta qüestió amb les dades disponibles avui és difícil. No obstant això, cal destacar que sí que es disposa de tecnologia per augmentar el nivell de seguretat per sobre del que indica el reglament. La utilització de ruixadors (que en molts casos no està prescrita pel reglament) pot ser de gran ajuda per evitar la propagació de l’incendi fins que els equips de bombers puguin arribar a l’aparcament, i referent al sistema d’evacuació de fum, la utilització d’altres mètodes com, per exemple, la ventilació per impuls pot permetre augmentar la capacitat d’extracció.

Existeixen, a més, normes de disseny que donen suport a l’ús d’aquestes tecnologies. Concretament, per al sistema d’evacuació de fum, l’UNE 100166:2019 resulta de gran ajuda per definir un sistema de ventilació en aparcaments que cobreixi els mateixos objectius que el CTE però satisfent-los en un grau superior. Aquesta norma inclou els objectius associats a salubritat i eficiència, i satisfà els objectius de seguretat en cas d’incendi mitjançant un enfocament Smoke Clearance. Aquest concepte, definit en la Secció 9 de la BS 7346-7, cerca proporcionar una evacuació de fum diluïda, sense satisfer uns nivells de visibilitat o temperatura específics.

Aquest concepte es contraposa amb el de Smoke Control, definit en la Secció 10 de la BS 7346-7. En aquest cas, no només es busca reduir la temperatura i la quantitat de fum en l’aparcament, sinó que també es busca fer-ho fins a uns nivells concrets per afavorir la intervenció de bombers. La recentment publicada CEN/TS 12101-11 proposa diversos plantejaments per satisfer aquest objectiu, tots ells amb un cabal d’extracció significativament per sobre dels limitats 150 l/s per plaça que marca el Document Bàsic de Seguretat en cas d’Incendi. Però potser el més nou d’aquesta norma de disseny és que és la primera que indica que pot ser utilitzada també per a vehicles elèctrics.

No obstant això, recórrer a tecnologies que proporcionen un nivell de seguretat millorat quan aquests nivells no estan prescrits pel reglament resulta pràcticament impossible. Ningú està disposat a assumir els costos. D’aquesta manera, la pregunta aquí és immediata; és realment necessari augmentar el nivell de seguretat que prescriu el CTE davant l’arribada del vehicle elèctric?

Les dades indiquen que, encara que aquests incidents són molt aparatosos, el nombre de víctimes d’incendis en aparcaments és baix. Per als equips d’intervenció la visió pot ser diferent, perquè a vegades els resulta impossible accedir quan el foc es produeix en un recinte subterrani de baixa altura, i en aquest cas se sol perdre l’edifici sencer. D’altra banda, el nombre d’incendis d’automòbils elèctrics en aparcaments és molt baix avui dia, en part pel fet que la proporció d’aquests vehicles és inferior i són relativament nous. En conseqüència, no és possible argumentar raonadament les implicacions associades a adoptar una posició més favorable a reduir riscos o a mantenir costos.

A més, la resposta a aquest dilema entre risc assumible i costos varia molt d’una persona a una altra, perquè la percepció de riscos és una cosa molt subjectiva. No respondrà de la mateixa manera una persona que s’hagi vist exposada a un incident així que una que no, ni una d’un país on en general les necessitats bàsiques estan cobertes que una que, per exemple, es trobi en un país en guerra.

En qualsevol cas, el que sí que està clar és que les associacions normatives, enginyeries i fabricants disposen ja de la tecnologia i dels coneixements per donar resposta a una millora en els nivells de seguretat en aparcaments, reduint els riscos d’incendi, només falta que el reglament recolzi aquesta necessitat.