EICON Entitat Integral de Control ens parla de la importància de la seguretat i prevenció contra incendis en els edificis d’habitatges.
Són diversos els estudis que s’han dut a terme amb relació a la seguretat en matèria de la prevenció d’incendis, dins del context de l’ús residencial de l’habitatge. En aquest marc, és notòria la sensibilitat existent en l’actualitat en prestar atenció a les particularitats tècniques associades a aquest ús.
En l’actualitat es compta amb una regulació sectorial vehiculada per un marc normatiu que especifica quan s’ha de dotar de certs elements de protecció contra incendis els edificis amb aquest determinat ús. És per aquest motiu, que és convenient matisar que l’Administració sectorial competent no ha obviat aquesta necessitat, sinó que l’ha tingut present per poder reduir a límits acceptables el risc que els usuaris d’un edifici pateixin danys derivats d’un incendi d’origen accidental, tal com s’especifica en l’art. 11 de la part I, del Document Bàsic SI, en cas d’incendi, del Codi Tècnic de l’Edificació, d’ara endavant: DB SI del CTE.
Són nombrosos els successos que destaquen els mitjans de comunicació amb relació als incendis originats en el nostre parc d’habitatges. Sense anar massa lluny, el passat 26 d’abril de 2021, lamentàvem un incendi originat en un pis d’un edifici de 5 plantes, al municipi de Vila-Seca (Tarragona). On, el cos d’extinció d’incendis indicava que, de les set persones ateses pel SEM, algunes van haver de ser traslladades a centres hospitalaris.
Malauradament, i en concret, els incendis en aquests tipus d’edificis, van suposar la mort de 125 persones a Espanya, l’any 2019, per la qual cosa no es tracta d’una qüestió menor.
En aquest sentit, els organismes que ens dediquem a atendre els requeriments normatius en matèria de seguretat i prevenció d’incendis, veiem que, veritablement, els episodis accidentals són poc probables, però efectivament, del tot possibles.
En el marc de l’ús residencial de l’habitatge, sent aquest un dels usos més sensibles de l’actual marc normatiu, s’albira cert aroma a paradoxa, ja que es tracta d’un dels usos amb menys protecció enfront de l’incendi, pel que fa als requisits tècnics a complir per tal de poder-lo legalitzar. Ens referim, concretament, al vessant de la prevenció de l’incendi en l’àmbit domèstic, on certament hi ha implícit el component de la cultura de la prevenció existent en la societat; així com el vessant de la protecció activa, com a recurs disponible per a combatre una emergència quan aquesta s’esdevé. En aquest sentit, volem fer servir el concepte de la sensibilitat, ja que l’ús que ens ocupa no compta amb un control sobre el correcte manteniment de part de les instal·lacions que el constitueixen, com ara els sistemes de calefacció, o bé, els sistemes elèctrics existents al parc residencial actual. Fet que comporta que aquests siguin, justament, els causants majoritaris dels incendis en aquest àmbit.
Si ens situem en el vigent marc tècnic normatiu, observem que el mateix DB SI4 del CTE, en la seva taula 1.1, és on s’emmarca la dotació en matèria de sistemes de protecció contra incendis, requerida per a l’ús que ens ocupa:
Imatge 1. Taula 1.1 de DB SI4 de l’CTE: Dotació d’instal·lacions de protecció contra incendis -versió 2019.12.20.
Aquesta taula posa en relleu que, considerant aquest mateix ús, no es disposa d’un marc específic, en matèria de protecció activa, per poder encarar un incendi amb certa eficàcia. Certament, cal afegir que, amb relació a la dotació d’instal·lacions de protecció activa, l’àmbit general de la mateixa taula, ofereix una finestra on els extintors portàtils (amb eficàcia 21A -113B) sí que entren en l’equació, així com els ruixadors automàtics, els quals són exigibles només en edificis de més de 80 m d’altura.
En aquest punt, cal recuperar un dels estudis realitzats recentment per l’associació europea EFSN (Eurospean Fire Sprinkler Network), destacat per nombroses entitats de sector, on es mostren les exigències de cada país per dotar amb ruixadors d’incendis dels edificis amb l’ús que ens ocupa, entre d’altres. I, en aquest sentit, es conclou que cada vegada són més els edificis, independentment del seu ús, que es protegeixen amb sistemes automàtics d’extinció d’incendis per la seva eficàcia comprovada.
Imatge 2. Llindars d’altura (en metres) per a la dotació de ruixadors en edificis d’ús residencial habitatge segons país.
Aquest estudi ens ofereix una visió global de la tendència del marc normatiu europeu en relació amb les exigències, per poder arribar a reduir, encara amb més entitat i intenció, els efectes no desitjats d’un incendi en l’àmbit residencial. Per tant, la primera pregunta que es posa de manifest és: donats els números estadístics arrossegats fins a la data, així com l’afectació històrica donada pel que fa a nombre d’accidents ocorreguts, en matèria d’incendis, es planteja si aquest marc és l’acceptable per no haver d’accentuar i augmentar la protecció en l’àmbit que ens ocupa?
Veritablement, les comparacions, sovint, poden ser contraproduents, però quan ens trobem en un context on es valora el preu d’una vida humana, o bé, la minimització de les conseqüències esdevingudes davant d’un incendi en un edifici d’habitatges, tots i totes estem d’acord en el fet que el debat arriba a un punt d’entesa, on qualsevol mesura en la línia d’augmentar la seguretat, en els termes que s’estan plantejant, sembla ser la idònia.
Un altre estudi tècnic, en aquest cas el dut a terme pel coordinador de comitè d’enginyeria, instal·lació i manteniment d’equips de Tecnifuego, Luis Rodríguez, exposa que:
Nota de premsa extreta de el portal web de l’associació europea EFSN: Ruixadors residencials a la llar: La prevenció i protecció contra incendis ens afecta a tots
D’acord amb l’anterior estudi tècnic, resta palès que, en l’àmbit de l’obra nova, dotar d’instal·lacions amb l’objecte de controlar i evidenciar un incendi, no suposa un impediment econòmic. Com tampoc ho suposa el fet de dotar aquests mateixos edificis d’un sistema de detecció d’incendis, el qual seria decisori per a reduir els temps associats a l’evacuació en cas d’incendi. En aquest sentit, i d’acord amb les premisses de la CFPA Guideline 19 –Fire safety engineering concerning evacuation from buildings, amb relació als criteris generals d’anàlisi de les condicions d’evacuació, s’observen clarament els beneficis associats a la disminució d’aquests temps associats a l’evacuació de persones en un indret determinat.
Imatge 3. CFPA EUR Guide 19
En la mateixa línia de treball s’estableix el marc de debat del Congrés Anual Fire Sprinkler Europe (FSE), on es posen de manifest, per part dels professionals, associacions i administracions públiques relacionades amb el sector de la seguretat contra incendis, tant nacional com internacional, les novetats tecnològiques i la normativa associada a cada país, contrastant dades d’àmbit europeu. I, en aquest sentit, cal aplaudir i incentivar totes i cadascuna d’aquestes iniciatives, tant en forma d’articles, estudis, o bé en forma de congressos, les quals tenen com a denominador comú poder valorar els criteris tècnics per a poder concretar, de manera objectiva, els riscos acceptables dins el context que ens ocupa.
Un altre dels aspectes a tenir present és ser conscients que la cultura de la seguretat i, per tant, de la responsabilitat individual i col·lectiva, no es troba sovint, en les prioritats a tenir presents per confeccionar el disseny d’un determinat espai. L’exemple més proper el tenim en el fet que, de vegades, és preferible amagar els elements de protecció contra incendis, en lloc d’evidenciar-los, ja que prima l’estètica per davant de la seguretat.
En definitiva, per resoldre aquest mal definit “buit normatiu” plantejat, cal assenyalar que s’estan fent passos cap a l’augment de les condicions de protecció contra incendis en l’àmbit de l’habitatge: com ho és el llançament de la recent UNE-EN 16925:2020, sobre sistemes de ruixadors automàtics residencials. Disseny, instal·lació i manteniment, però potser, si la majoria d’organismes implicats ho estimessin oportú, caldria prosseguir en la mateixa línia amb la seva obligada aplicació, o bé amb requisits més severs que permetin protegir un major nombre de persones.
En aquest punt, com en tot repte, l’objectiu és ser capaços de trobar l’equilibri necessari per poder satisfer totes les facetes que embolcallen les necessitats tècniques i econòmiques del sector de la construcció, donant tot el valor necessari al concepte del risc acceptable, i posant com a centre del debat a l’ésser humà, en lloc d’altres factors menys significatius. Perquè, tal com s’ha manifestat anteriorment, els episodis accidentals són poc probables, però certament, possibles, i les conseqüències dels mateixos poden arribar a ser devastadores.
És per aquest motiu que tots els sectors afectats hem de posar l’accent en fomentar la responsabilitat individual i la col·lectiva en favor d’una societat més sensible, més conscient i millor preparada per poder prevenir, i també encarar, certs episodis que ningú vol ni viure ni llegir en els mitjans de comunicació.
Atès l’escenari plantejat, més enllà de les accions que tenen com a denominador comú crear una major sensibilitat en tots els sectors afectats, cal plantejar-se, tenint present el nivell de maduresa de la nostra societat, amb relació a la cultura de la prevenció i la seguretat, si és necessari incrementar, o no, el control de les instal·lacions d’àmbit domèstic, o bé, si s’hauria de buscar una altra via, sigui administrativa, pedagògica, o d’una altra naturalesa, per poder minimitzar els efectes d’un incendi en l’àmbit que ens ocupa.
