El recent incendi de l’església de Notre-Dame a París ens ha fet veure la gran vulnerabilitat, davant d’un incendi, dels edificis històrics, singulars i emblemàtics que formen part del nostre patrimoni cultural.
Són segurs aquests edificis? Com hem de gestionar aquesta seguretat de forma raonable, financerament sostenible, estèticament acceptable i, sobretot, eficaç?
Per començar comentarem alguns temes força clàssics, potser no tan evidents a primer cop d’ull, però que cal conèixer i respectar.
Per evitar l’aparició d’un incendi s’han d’aplicar mesures de prevenció, que bàsicament consisteixen en complir amb totes les normes, procediments i reglaments tècnics aplicables a l’escenari que tinguem en cada cas.
I també fer servir el sentit comú i l’experiència per gestionar situacions en les que la metodologia prescriptiva, la que fa aplicar la reglamentació vigent, pot resultar insuficient.
Si malgrat tot el que hem dit fins ara l’incendi apareix, entrem en la fase d’aplicació de les mesures prescriptives de protecció activa i passiva, que fixen els reglaments tècnics vigents al nostre país. Codi tècnic de l’edificació, reglament de seguretat contra incendis en edificis industrials i ordenances municipals. I totes les normes UNE que se’n desprenen.
Per tal d’ordenar i harmonitzar totes aquestes mesures i actuacions cal fer un projecte d’enginyeria de protecció contra incendis
En edificis complexos que necessiten un tractament personalitzat recomanem fer una auditoria/diagnòstic previ, basada en metodologies d’anàlisi del risc adequades, fent servir criteris prestacionals, amb aportació d’expertesa en les diferents matèries.
Un cop fet aquest treball previ de detecció i avaluació del risc es pot establir el full de ruta idoni, és a dir, la planificació i programació de les actuacions definides en el projecte de protecció contra incendis, mesures d’autoprotecció i formació i informació.
Per completar la recepta, s’ha de garantir la continuïtat d’aquest sistema de seguretat contra incendis amb mecanismes de gestió adaptats a cada situació i sostenible en el temps i financerament.
Tot el que s’ha dit fins ara pot ser aplicable a qualsevol edifici, indústria o magatzem. En el cas d’edificis històrics hi ha alguns factors diferencials que compliquen l’aplicació de les mesures estàndard.
Les restauracions i rehabilitacions són freqüents i sovint llargues i complexes. Això fa que hi treballen moltes persones de diferents gremis, sovint a la vegada, el risc d’incendi augmenti respecte a l’existent en una activitat normal. Molts dels incendis catastròfics d’edificis emblemàtics han passat en la fase d’obres i rehabilitacions. El Liceu de Barcelona és un exemple i en podem trobar molts més a la història recent.
Un altra característica dels edificis històrics és que no es poden utilitzar segons quins agents extintors ja que podrien malmetre les obres d’art presents. Per exemples l’ús d’aigua d’extinció a raig i en cabals importants no és, en general, aconsellable.
Els bombers han de rebre una formació específica de com manipular les peces delicades i com abordar l’extinció en entorns fràgils i poc habituals. Res que amb formació i informació no es pugui resoldre.
La problemàtica de l’evacuació dels visitants habituals es també significativa, són edificis amb una gran afluència de persones i, per tant, de publica concurrència. Els programaris de simulació d’evacuacions poden ajudar a definir els escenaris accidentals i ajudar a millorar la gestió de les evacuacions, més enllà dels compliments dels reglament prescriptius.
En resum, no creiem que sigui difícil garantir que la nostra història patrimonial física, en forma d’edificis i el seu contingut, no es cremi. Només cal fer-ho aplicant els coneixements existents, amb costos raonables. El preu de no fer-ho pot ser molt alt, com ens acaba de demostrar el recent cas de Notre Dame.
Des del CLÚSIC, com a associació transversal del sector de protecció contra incendis a Catalunya, volem ajudar a posar llum sobre aquesta qüestió, per això estem preparant una jornada que ajudi a entendre què va passar a Notre Dame i sobretot que ajudi a prendre consciència de com es poden evitar situacions com aquestes.
I també ens oferim a les administracions competents per treballar coordinadament amb aquesta finalitat: augmentar la seguretat del nostre patrimoni, assegurant-ne la conservació. El CLÚSIC agrupa a tots els agents de la cadena de valor del sector contra incendis (des d’enginyeries a instal·ladores tant d’activa com de passiva, passant per laboratoris i entitats de control) amb capacitat i tecnologia per desenvolupar qualsevol mena de solució.
Jordi Sans
Secretari del CLÚSIC
