L’actualització del Reglament de Seguretat Contra Incendis en Establiments Industrials (RSCIEI), publicada l’abril de 2025, introdueix canvis significatius que afecten el disseny i la implementació dels sistemes de control de fums i calor. Aquest nou marc normatiu reforça de manera clara l’ús de sistemes de ventilació mecànica, tot oferint una major flexibilitat en l’elecció de solucions tècniques adaptades a les característiques i necessitats específiques de cada establiment.
Aquest article, elaborat per SODECA, analitza en profunditat els aspectes més rellevants del nou reglament i els criteris tècnics que en deriven, posant especial èmfasi en el paper clau de la ventilació mecànica com a eina eficaç i segura per a l’evacuació de fums en establiments industrials.
Principals canvis introduïts pel nou RSCIEI
La publicació, a l’abril, del nou Reglament de Seguretat Contra Incendis en Establiments Industrials (RSCIEI) presenta novetats en relació amb els requisits de les instal·lacions de sistemes de control de fums i calor que reforcen l’ús de sistemes d’extracció mecànica mitjançant sistemes de ventilació mecànica.
Sistemes d’extracció de fums en sectors de mida mitjana i gran
Tot i que no s’han introduït canvis pel que fa a les mides dels sectors i als nivells de risc intrínsec per als quals es requereix la previsió d’un sistema de control de fums i calor (SCTFC), el nou text clarifica els criteris de disseny d’aquests sistemes en funció d’aquests paràmetres, per a aquells sectors que excedeixin un nivell de risc i una mida específics en funció de l’ús de l’establiment i la seva ubicació. L’execució del disseny del sistema es preveu mitjançant un sistema de control de fums basat en la norma UNE 23585:2017, com es recull a l’apartat 13.1.a de l’Annex del Reglament d’Instal·lacions de Protecció Contra Incendis (RIPCI). És rellevant considerar que es contempla l’ús sense restriccions tant de sistemes de ventilació natural com de ventilació mecànica, a diferència de l’anterior versió de la norma, que discriminava la ventilació mecànica.
Tanmateix, el nou RSCIEI obre la porta a la possibilitat de dissenyar conforme a algun dels altres sistemes recollits en l’esmentat apartat 13.1 de l’Annex I del RIPCI quan es justifiqui la no idoneïtat de la solució basada en l’estratègia de flotabilitat segons la norma UNE 23585:2017.
Per a establiments de tipus industrial, això podria derivar en el disseny d’un sistema d’extracció de fums conforme a l’apartat 13.1.d de l’Annex I del RIPCI, previst per a “extreure el fum durant un incendi, funcionant durant i/o després del mateix”, dimensionat segons “la capacitat d’extracció, a partir d’una ràtio del volum de l’edifici (renovacions per hora)”, els quals “poden utilitzar-se per a l’extracció del fum després de l’incendi, quan s’instal·la un sistema de supressió de l’incendi incompatible amb un sistema de control de fums dels altres tipus indicats”.
Aquest criteri ja s’ha anat utilitzant des de la publicació del RIPCI per a justificar la instal·lació d’un sistema d’extracció de fums com a alternativa a un sistema de control de fums segons la norma UNE 23585, principalment en edificis d’emmagatzematge dotats d’un sistema d’extinció automàtica mitjançant ruixadors del tipus ESFR o CMSA, atès que la norma de disseny UNE 23585 requereix que, quan l’objectiu del sistema sigui la protecció de béns i l’accés a la lluita contra incendis (i no pas la protecció de les vies d’evacuació), l’activació del sistema de ventilació es faci de manera manual.
Pel que fa al nou text previst per als sistemes de control de fums i calor al RSCIEI, s’inclou un aclariment sobre en quins casos el sistema de control de fums s’ha de dissenyar amb l’objectiu de protegir els mitjans d’evacuació (que és l’únic cas en què la norma UNE 23585 preveu una activació automàtica a partir de la detecció), limitant-ho a edificis amb una ocupació superior a 10 persones per cada 100 m², o 5 persones per cada 100 m² si l’alçada del sostre és inferior a 5 metres. És a dir, el reglament considera que, en la majoria dels recintes de tipologia industrial, i llevat que hi hagi una elevada ocupació, l’evacuació dels ocupants es realitza de manera ràpida, de manera que quan el fum pugui arribar a envair l’alçada necessària per a l’evacuació, els ocupants ja hauran pogut evacuar el recinte.
Aquesta activació manual del sistema de control de fums implica que es comprometi la contenció dels fums en un únic dipòsit de fums assegurant l’alçada lliure de fums prevista en el disseny del sistema, amb el consegüent risc que el fum envaeixi els dipòsits adjacents previstos per al reemplaçament de l’aire del sistema, comprometent, per tant, l’estratègia de flotabilitat i el funcionament del sistema de control de fums segons el mètode de disseny de la mateixa norma UNE 23585.
Concretament, si bé als comentaris de la Guia Tècnica d’Aplicació del RIPCI no es fa referència directa als sistemes d’extinció automàtica mitjançant ruixadors del tipus ESFR o CMSA, el requisit d’activació manual del sistema de control de fums en aquests casos compromet la seva compatibilitat amb el sistema de supressió, fent possible, en conseqüència, acollir-se a un disseny del sistema de ventilació previst per a l’extracció de fums.
Amb base en l’anterior, la citada Guia d’Aplicació del RIPCI recomana dimensionar aquest tipus de sistemes d’extracció de fums per a una capacitat equivalent entre 2 i 10 renovacions per hora, per a la qual cosa cal recórrer ineludiblement a un sistema de ventilació mecànica.
En un establiment en què es prevegi la instal·lació d’un sistema d’extinció automàtica mitjançant ruixadors del tipus ESFR o CMSA, en què, a causa de la seva ocupació limitada, no sigui requerit que el sistema de control de fums es dissenyi amb l’objectiu de protegir les vies d’evacuació, i es dissenyi en conseqüència amb l’objectiu de protecció dels béns (controlant la temperatura per evitar el col·lapse de l’edifici i la proliferació de focus secundaris d’incendi), i de facilitació de les operacions de lluita contra incendis, en estar la temperatura dels fums controlada pel sistema de ruixadors, el sistema de control de temperatura i evacuació de fums passaria a requerir únicament la prestació d’evacuació de fums, i s’hauria de dissenyar exclusivament per facilitar les operacions de lluita contra incendis.
Sent l’activació del sistema manual per part dels serveis d’extinció i salvament i havent-se propagat el fum per tot el recinte, la funció del sistema hauria de ser, un cop activat, anar netejant progressivament el recinte del fum mitjançant l’extracció de fums per cotes altes i l’entrada d’aire exterior de reemplaçament per cotes baixes, per permetre en un temps raonable disposar d’espais lliures de fums en cotes baixes i fins a una alçada suficient per facilitar la tasca dels esmentats serveis d’extinció i salvament, i de manera que ells mateixos puguin controlar el règim d’operació del sistema d’extracció de fums.
Sistemes d’extracció de fums en sectors de mida menor
Quan la mida del sector no assoleix els valors pels quals el RSCIEI requereix la instal·lació d’un sistema de control de fums conforme a l’apartat 13.1.a de l’Annex I del RIPCI, o l’ús d’altres sistemes quan es justifiqui la no idoneïtat dels primers, el reglament recull que, alternativament, es pot recórrer a la previsió d’un sistema de ventilació que faciliti l’extracció de fums.
Tot i que es continua prioritzant l’ús de solucions de ventilació natural com es feia en l’anterior versió del reglament, en aquesta nova versió del 2025 s’introdueixen els paràmetres per al disseny d’un sistema d’extracció de fums mitjançant ventilació mecànica aplicable quan es justifiqui la no conveniència tècnica de la ventilació natural, per exemple, quan la ubicació del sector ho impedeixi (sectors soterranis, cobertes ocupades per panells fotovoltaics, etc.). Aquesta solució queda recollida com a solució conforme a l’apartat 13.1.d del RIPCI, i per al seu dimensionament s’indiquen els següents índexs de renovacions per hora del volum del sector.
Aquests requisits cobreixen el buit de l’anterior reglament, que no permetia resoldre l’extracció de fums en sectors on, per la seva configuració, no es podia preveure un sistema de ventilació natural.
Addicionalment, els extractors han de tenir una classificació F400 120, mentre que per als conductes es requereix una classificació E600 60 per a aquells que discorrin per un únic sector, o EI 120 per als que travessin elements compartimentadors d’incendi. Així mateix, s’estableixen criteris per a l’aportació de l’aire exterior necessari per al funcionament del sistema.
Finalment, el reglament presenta com a novetat les exigències de disseny per a cambres frigorífiques, per a les quals es requereix la previsió d’un sistema de control o extracció de fums. La singularitat de les cambres frigorífiques és que les baixes temperatures de l’aire comprometen la flotabilitat dels fums i, per aquesta raó, és necessari un sistema de ventilació mecànica per garantir-ne l’evacuació.
A tall de resum, sense alterar les exigències de partida, el nou RSCIEI flexibilitza el disseny dels sistemes, incorpora criteris adaptats a entorns amb extinció automàtica i promou de manera directa l’ús de la ventilació mecànica com a solució tècnica eficient, segura i perfectament alineada amb la normativa vigent.
