PERADEJORDI ens explica quina és la situació actual del disseny prestacional en l’àmbit de la seguretat contra incendis en el sector industrial.

 

El disseny de seguretat contra incendis es troba en un procés de canvi constant amb l’eina del disseny prestacional (en endavant, PBD) i els agents s’han d’adaptar a aquest nou escenari.

Anem a veure primer la visió o criteri prescriptiu. És aquest criteri de seguretat realment fiable?

    • La taula 1.2 de l’annex 1 del RD 2267/2004, Reglament de seguretat contra incendis en establiments industrials (d’ara endavant RSCIEI) estableix els valors de densitat de càrrega de foc mitjana de processos industrials o d’emmagatzematge i els riscos d’activació associats. Depenent d’aquests valors s’estableix el nivell de risc de cada sector d’incendi; considerant la superfície del sector i la configuració de l’edifici es determinen els mitjans de protecció contra incendis PCI (tant actius com passius) a adoptar per part d’un establiment industrial.
    • Amb el disseny prescriptiu tradicional (compliment estricte dels articles de la reglamentació) s’estableixen uns límits de nivell de risc Baix, Mitjà, o Alt (en Mcal/m² o MJul/m²). Aquests nivells límit podrien ser altres, si els criteris límit establerts al seu moment s’haguessin decidit diferents. Així mateix, s’estableixen unes superfícies màximes de sector depenent de la configuració de l’edifici a partir de les quals s’han d’instal·lar determinats sistemes de PCI. El límit prescriptiu establert per definir si cal determinada instal·lació de PCI o unes condicions de sectorització més exigents pot dependre d’1 m².
    • Les dades per al càlcul del risc intrínsec s’agafen de la taula 1.2 de l’annex 1 del RSCIEI i aquestes són poc ajustades a la realitat, ja que es tracta d’activitats de processos industrials o d’emmagatzematge que es van transcriure bàsicament d’una taula del mètode Gretener. Aquest mètode es basa en estudis realitzats a Suïssa fa més de cinquanta anys, i tenia altres criteris d’avaluació del risc d’incendis i de condicionants de protecció totalment diferenciats dels que estableix el RSCIEI. A més, si les dades d’una activitat s’agafen amb un valor o un altre de la taula comentada (moltes vegades l’activitat real no es troba identificada i es podrien escollir diferents opcions amb valors molt diferents) els sistemes de PCI requerits poden variar totalment.

Quina és la solució a aquestes situacions?

S’evidencia que amb el sistema prescriptiu s’utilitzen valors subjectius i, encara més greu, no actualitzats ni verificats. Sense dubte, el futur és el disseny basat en prestacions (PBD).

La Reglamentació actual ja preveu l’ús de documents reconeguts, guies de disseny de reconegut prestigi i normes tècniques com a normativa aplicable de les condicions de prevenció i seguretat en matèria d’incendis. Tant el RSCIEI com el RD 314/2006 (CTE Codi Tècnic de l’Edificació) estableixen que per justificar que un edifici compleix les exigències bàsiques de seguretat contra incendis es pugui optar per aplicar solucions alternatives al criteri prescriptiu. El PBD és una eina del disseny per a la seguretat contra incendis, alternativa al comentat disseny prescriptiu.

El PBD consisteix en l’aplicació dels coneixements científics i els fonaments de l’enginyeria en el disseny de les mesures necessàries per a la protecció de les persones, els béns i el seu entorn enfront dels incendis. Es basa a establir uns objectius de seguretat enfront dels incendis que hauran de ser validats mitjançant una sèrie de criteris de seguretat. Aquests criteris, en funció dels objectius buscats, podrien ser valors límit de certs paràmetres (temperatura de gasos, temperatura de superfícies, concentració d’oxigen, toxicitat…) que estableixen un llindar que, en ser sobrepassat, suposaria un nivell de dany no tolerable.

 

Per verificar els criteris de seguretat, es poden utilitzar eines de simulació computacional que permeten l’avaluació quantitativa d’aquests criteris.

En un PBD mitjançant una simulació computacional, es poden avaluar un ventall d’escenaris d’incendi específics i de solucions de disseny per demostrar que el disseny compleix satisfactòriament amb els objectius de seguretat contra incendis.

El disseny prestacional PBD difereix del disseny prescriptiu tradicional en que el nivell pretès de seguretat contra incendis es quantifica en termes de riscos, i que els mètodes per aconseguir aquest nivell de seguretat es desenvolupen de manera individualitzada per a l’edifici, establiment, activitat o instal·lació, per als possibles incendis específics segons els riscos, els mitjans de protecció contra incendis, les característiques dels ocupants i les possibilitats d’evacuació.

 

Alguns dels avantatges del PBD són bàsicament:

    • Proporciona una protecció contra incendis més adaptada a l’edifici, establiment, activitat i ocupants.
    • Permet obtenir informació per a la innovació en la seguretat contra incendis d’una manera més econòmica, que fins ara només es podia obtenir de la investigació d’incendis de casos reals o dels assajos efectuats en centres del foc o espais habilitats.
    • S’adapta millor a l’evolució contínua de les normes.
    • Proporciona una metodologia general per desenvolupar solucions de disseny alternatives on les solucions del disseny prescriptiu no és capaç de cobrir les necessitats específiques.
    • Permet mesurar i comparar els nivells de seguretat proporcionats per diferents solucions de disseny basat en prestacions. També permet comparar respecte al disseny prescriptiu.
    • Pot proporcionar solucions efectives de menor cost, amb una seguretat superior, respecte al disseny prescriptiu.
    • Pot proporcionar informació sobre les conseqüències en seguretat contra incendis en una estratègia de protecció contra incendis en la qual interaccionen diferents sistemes o instal·lacions de PCI.

Per fer un estudi de PBD es requereixen uns condicionants mínims:

    • Cal un nivell superior de coneixements en enginyeria i materials (física i química) per part del facultatiu (tècnics competents especialitzats) comparat amb el disseny prescriptiu tradicional. La manca de formació tant de l’equip de disseny com del verificador pot no resoldre adequadament determinades solucions. Per tant, requereix un coneixement també molt especialitzat per part dels verificadors de l’administració i altres agents que poguessin intervenir en la revisió.
    • En cas que l’estudi inclogui simulacions computacionals, es requereix software específic per a realitzar aquestes simulacions (amb uns costos anuals considerables), així com hardware potent per reduir els temps de càlcul, ja que aquests poden ser perllongats.

En definitiva, el PBD permet seleccionar una estratègia de protecció contra incendis que, utilitzada de manera adequada, no només proporcionarà un nivell de seguretat òptim, sinó que també s’adaptarà als condicionants de la configuració de l’establiment o edifici i a la seva activitat.

 

Hi ha diferents guies de reconegut prestigi que estableixen les fases del procés que hauria de seguir un PBD per al disseny global d’un sistema de PCI. En qualsevol cas, un disseny prestacional requereix establir un criteri validable objectivament respecte a les actuacions dels facultatius implicats al PBD, per verificar la correcta execució de projectes, en concret respecte als treballs dels Agents o Entitats que es responsabilitzen del disseny (projectistes) i dels agents que controlen i validen el disseny (Administració pública i/o verificadors habilitats). Actualment, el CLÚSIC està desenvolupant una guia de validació del disseny PBD.

S’ha de vetllar perquè els facultatius que treballen al PBD disposin d’una especialització i acreditació. Perquè el PBD s’apliqui amb garanties, cal resoldre el procediment de capacitació dels facultatius del disseny prestacional.

El PBD és útil per a qualsevol projecte d’incendis i així està establert a la normativa. Actualment, es limita l’ús del PBD a projectes molt concrets i de difícil o inaplicable encaix al sistema prescriptiu. Aquesta limitació es produeix, pot ser, per un excés de prudència i desconeixement general del PBD, si bé amb el temps es va veient que s’està ampliant l’abast del PBD cada cop a més projectes, fet que ja es produeix de manera habitual a molts països en l’ús d’aquest sistema de disseny.

En qualsevol cas, i tal com ja s’ha comentat, un PBD haurà de, almenys, igualar el nivell de seguretat pretès en un disseny prescriptiu.