En aquest article PERADEJORDI ens parla de la importància dels plans d’Autoprotecció i Emergències. El titular de l’activitat és el responsable de fer analitzar les possibles situacions d’emergència i de què s’adoptin les mesures necessàries en matèria de lluita contra incendis i evacuació dels treballadors, ha de designar al personal encarregat d’actuar enfront d’una emergència, i comprovar periòdicament el correcte funcionament del pla d’autoprotecció. Aquest personal ha de disposar de la formació necessària, ser suficient en número i tenir a la seva disposició el material i equip necessari.
Un dels riscos més importants i habituals a tenir en consideració a les edificacions és el risc d’incendi i el fum associat que aquest tipus d’emergències pot generar. Qualsevol incendi pot representar una situació de greu risc per a les persones a les edificacions i, per tant, s’ha de garantir la seguretat mitjançant una bona visibilitat i unes condicions ambientals adequades de les vies d’evacuació fins a les sortides.
La combustibilitat i inflamabilitat dels materials varia segons la seva composició química i la seva configuració o textura. La propagació d’un incendi acostuma a estar en relació directa amb la matèria orgànica existent en entorn de l’origen de l’incendi i la rapidesa del seu desenvolupament que, juntament amb la configuració de l’edifici, pot conduir a dificultar i fins i tot bloquejar les vies d’evacuació.
La reglamentació vigent, com el RD 393/2007 (N.B.A. estatal) o el Decret 30/2015 (d’aplicació a Catalunya) fixa el contingut de les mesures en cas d’autoprotecció de les activitats i els mitjans necessaris per afrontar aquestes situacions de risc en cas d’emergència. Les activitats que no queden incloses dins l’àmbit d’aquesta reglamentació també es troben obligades a disposar, en qualsevol cas, d’un pla d’emergències.
La persona titular de l’activitat és la responsable de fer analitzar les possibles situacions d’emergència i de què s’adoptin les mesures necessàries en matèria de lluita contra incendis i evacuació dels treballadors. És, per tant, una obligació del Titular designar al personal encarregat d’actuar enfront d’una emergència, i comprovar periòdicament el correcte funcionament del pla d’autoprotecció. El citat personal ha de disposar de la formació necessària, ser suficient en número i tenir a disposició el material i equipament necessari.
Una condició inexcusable per a l’adequació del pla d’autoprotecció és la implantació del mateix, amb la comentada formació dels equips d’emergències, la correcta disposició dels mitjans de protecció i equipament per a intervencions, l’adequació de les vies d’evacuació, la realització dels simulacres pertinents i l’adopció de les mesures correctores necessàries per garantir l’eficàcia del pla d’autoprotecció.
Els plans d’autoprotecció s’han d’actualitzar periòdicament, ja que en cas contrari deixen de ser operatius. La persona titular de l’activitat és també responsable de la modificació sistemàtica de les dades que hagin pogut tenir alguna variació i d’incorporar-les en els protocols d’actuació.
En resum, la implantació i el manteniment del pla d’autoprotecció ha de donar compliment als aspectes següents:
-
- Establir un programa d’activitats formatives periòdiques adequat i dimensionat a l’activitat per assegurar el manteniment de la formació teòrica i pràctica del personal assignat al pla d’autoprotecció.
- Informació a les persones usuàries de l’activitat sobre els seus riscos, sobre les mesures a prendre en cas d’emergència i sobre els mitjans existents per fer efectives aquestes mesures: protocol de comunicació, vies d’evacuació, punts de reunió i zones de confinament, si escau.
- Realització de simulacres, amb una periodicitat mínima d’un simulacre anual (simulacions d’evacuació, de despatx…,).
- Verificar l’adequació de les mesures de protecció contra incendis, senyalització i vies d’evacuació.
La formació específica dels equips d’intervenció per actuació en cas d’incendi, com a integrants de l’equip d’emergències de l’activitat, comporta prèviament haver rebut la formació general del pla d’autoprotecció (com la resta d’actuants) una formació específica en extinció d’incendis i, en funció de l’activitat, formació específica en altres àmbits com rescat i salvament. Aquesta formació específica haurà d’incloure de manera inexcusable una part pràctica amb foc real.
La formació mínima per als integrants de l’equip d’intervenció que s’estableix és la següent:
-
- EPI primera intervenció (amb foc real en un espai adaptat): 4 hores
- ESI segona intervenció “bàsic” (amb foc real en un espai acreditat): 8 hores
- ESI segona intervenció “avançat” (amb equip de respiració autònoma, rescat i salvament): 14 hores.
La freqüència d’aquesta formació específica, és aconsellable fer-la cada dos-tres anys. En tot cas, com a mínim un cop cada quatre anys. Els cursos els han d’impartir professionals amb formació reglada degudament acreditada i en equipaments adaptats a la matèria a impartir.
