PREFIRE ens presenta aquest article sobre el plugholing i la importància d’un càlcul adequat per a una bona extracció de fums.
En la realització del càlcul del nombre d’exutoris o equips d’extracció forçada en un projecte on és necessària l’evacuació de fums segons la UNE 23585, és important verificar el paràmetre del nombre mínim de punts d’extracció de fums, entre altres paràmetres de disseny d’un SCTEH (Sistema de Control de Temperatura i Evacuació de Fums).
Aquest valor és important atès que, quan el gruix de la capa de fum sota un exutori és igual o inferior a un valor determinat, una velocitat d’extracció massa elevada a través de l’obertura pot provocar l’extracció d’aire procedent de la capa freda existent per sota de la capa de fums.
El disseny d’una prima capa de fums provocaria una via preferent d’evacuació d’aire net inferior en lloc de la capa superior de fums.
Qualsevol altre intent d’incrementar el valor d’extracció d’aquest punt, només servirà per atreure aire dins de l’orifici des de sota la capa de fums. Aquest efecte és conegut de vegades com “plugholing”, “efecte vòrtex” o “efecte desguàs”. Això implica que, per a una extracció eficient, el nombre de punts d’extracció es triarà per evitar que l’aire sigui atret cap amunt per aquest camí.
El nombre es pot determinar amb el càlcul del valor crític d’extracció per a una obertura, més enllà del qual l’aire seria atret a través de la capa. La norma UNE 23585 indica la forma d’obtenir aquesta dada de forma empírica.
D’altra banda, s’ha de tenir present que, amb independència del plugholing ha un gruix mínim de la capa de fums sota la coberta per assegurar en tot moment la flotabilitat dels d’aquests.
En recintes d’incendi no excessivament grans, el gruix de la capa de fums s’ha de fixar en mínim un 10% del valor de l’alçada del sostre a la localització de la font d’ignició de l’incendi.