ALFATORRES ens informa de les prestacions exigibles que milloren les portes tallafocs, més enllà de la resistència al foc.

 

Tots coneixem l’antiga nomenclatura de les portes RF, la qual, mitjançant aquestes dues lletres es classificava una porta com “resistent al foc”. Posteriorment, amb l’entrada en vigor de la Norma EN 13501-2, les portes es classifiquen de diferents maneres en funció de les prestacions obtingudes mitjançant assajos de resistència al foc segons l’EN 1634-1, informes EXAP i altres assajos d’acord amb Normes Europees. Actualment, les lletres EI designen el criteri d’integritat i aïllament tèrmic de les portes tallafocs tal com estableix el CTE. Tot i això, existeixen moltes altres prestacions que es poden expressar seguint l’EN 13501-2 i, a vegades, fora d’aquesta Norma.

Seguint l’EN 13501-2.

Radiació. No és habitual al nostre mercat que es demanin valors W de radiació per portes batents tallafocs, ja que una porta que compleix la I d’aïllament tèrmic automàticament ja cobreix el concepte W. Aquesta classificació s’obté quan a 1 metre de la cara exterior de la porta l’energia irradiada no supera els 15 kW/m².

Durabilitat del “auto-tancament”. Una porta tallafocs que no estigui tancada en el moment de produir-se una situació de risc per incendi perd tota la seva utilitat. Per aquesta raó, sempre han de disposar d’un sistema que les faci mantenir-se tancades quan es requereix. Aquest concepte es defineix com “auto-tancament” i es mostra mitjançant la lletra C, a més, ha de garantir que es mantingui durant gran part de la vida útil de la porta. Per demostrar aquesta durabilitat les portes s’han d’assajar segons l’EN 1191 i són sotmeses a cicles d’obertura i tancament continu que arriben fins als 200.000 cicles per totes aquelles portes que volen assolir el grau 5 seguint l’EN 14600 que és el que demana el CTE per instal·lar portes a l’estat Espanyol. És important recordar que moltes d’aquestes portes formen part d’un recorregut d’evacuació i que els elements que asseguren aquesta funció també han de ser avaluats dins del conjunt de la porta.

Estanquitat al fum. Moltes portes tallafocs també són requerides com a barrera pel pas del fum un cop s’ha declarat un incendi. La Norma EN 1634-3 s’encarregà d’establir el criteri per mesurar aquesta característica. L’assaig consisteix a exposar la porta tallafocs a una pressió d’aire a temperatura ambient i després a 200ºC i veure quin és el volum d’aire que s’escapa per la porta. Si s’aconsegueixen els volums que indica la Norma, les portes es poden classificar com Sa i/o S200.

Resistència Mecànica M. Tot i que no és gaire corrent que ens demanin aquest valor a l’àmbit europeu, a vegades es requereix aquesta prestació basada en la projecció d’un element pesant sobre la porta un cop s’ha finalitzat l’assaig de foc.

Prestacions fora de l’EN 13501-2.

Després de l’entrada en vigor del marcatge CE per portes tallafocs el novembre de 2019 (EN 16034) és possible declarar prestacions a la DoP que no formen part de la nomenclatura mostrada a l’EN 13501-2. Per exemple, es pot declarar (i és molt recomanable exigir-ho) la Capacitat d’alliberament dels dispositius de retenció electromagnètica. Aquesta prestació assegura que la porta s’allibera correctament dels retenidors un cop aquests reben el senyal d’incendi i es produeix el tancament idoni i coordinat de la porta. Aquesta prestació es declara a la DoP, però no es mostra a la nomenclatura de classificació de la porta.

La Norma de Producte EN16034 (Marcatge CE) lliga les prestacions de foc amb altres prestacions que venen establertes per altres normes de producte. Aquest efecte fa que les portes batents d’ús exterior hagin de tenir 2 de DoP’s, la primera per prestacions de foc i l’altra segons l’EN 13453-1. Dins d’aquesta Norma s’inclouen un gran nombre de característiques segons la finalitat de la porta. Farem un resum d’algunes de les més significatives.

Molt sovint, les portes exteriors han de declarar prestacions de protecció contra els agents meteorològics. L’estanquitat a l’aigua, la permeabilitat a l’aire i la resistència a la càrrega al vent són les més importants. Totes tres es basen a l’aplicació d’una pressió d’aire sobre la porta i es valora el grau de penetració de l’aigua a diferents pressions, el volum d’aire que s’escapa a diferents pressions i la possible deformació de la porta, respectivament.

Dins del mateix grup podem incloure la Transmitància tèrmica (U= W/mk2) com un valor a declarar, però que no sempre aporta molta informació tractant-se de portes sovint metàl·liques amb prestacions de resistència al foc.

Atenuació acústica. Igual que el punt anterior, el confort acústic és una altra característica cada cop més present al disseny de les edificacions. Les portes tallafocs també poden ser objecte de necessitat de reducció acústica i, per això, es poden assajar com qualsevol altre porta per aconseguir els valors d’aïllament acústic requerit. La Norma ISO 10140-2:2011 estableix el criteri d’assaig i la manera de mostrar els resultats. Aquests queden expressats mitjançant un valor en la unitat decibels mostrant el valor de reducció sonora: 30dB.

Resistència a l’efracció. Cada cop més, existeixen requeriments de seguretat física per a les portes tallafocs. Això vol dir que han de combinar les prestacions de foc i de resistència a l’atac per part de persones amb la intenció d’obrir-les per causes delictives. La Norma europea EN que defineix els criteris de classificació de resistència a l’efracció és l’EN 1627 i estableix 6 graus de resistència. Aquests graus mostren la capacitat de la porta de resistir atacs que es categoritzen en funció del tipus d’eines que es fan servir i el temps disponible per dur-los a terme. Dins del procés de validació també es fan proves de càrrega sobre els punts més sensibles de les portes ( punts de tancament, frontisses). Les EN 1628,1629 i 1630 recullen els mètodes d’assaig de cada una de les prestacions a validar. La Nomenclatura d’aquestes prestacions és “RC” seguit del grau aconseguit.

Dins del capítol de prestacions lligades a la seguretat, les portes tallafocs també poden tenir classificacions de protecció contra l’explosió i contra l’impacte de bala encara que aquest últim punt és més característic dels vidres que formen part de la porta. Igual que les característiques d’efracció, el grau creix en funció de la virulència de l’atac ja sigui per quantitat d’explosiu i distància o per calibre de l’arma utilitzada. Les Normes que regulen aquests aspectes són les EN 1324 i EN 1323 parts 1 i 2 i els graus s’anomenen EPR i/o EXR per l’explosió i la Norma EN 1523 i EN 1522 i el grau FB en el cas de l’impacte de bala.

Encara existeixen moltes altres prestacions lligades a l’EN 14351-1 (Norma de portes batents exteriors), però la majoria no tenen relació i correspondència amb les portes tallafoc. Tot i això, conèixer l’existència d’altres prestacions exigibles segons el projecte i l’ús de la porta permet dotar les instal·lacions d’elements que milloren la qualitat del conjunt més enllà de la resistència al foc integrant prestacions a un únic element d’accés i/o evacuació: la porta.