PERLITA Y VERMICULITA ens fa un breu resum dels diversos segells i estàndards que serveixen per certificar la sostenibilitat dels edificis a tot el món.

Segons estudis, al voltant del 40% de l’energia total que consumim a la Unió Europea s’utilitza en els edificis. Això ha portat els països europeus i molts altres, a disminuir l’impacte ambiental de les edificacions i a l’establiment de normatives per impulsar les construccions sostenibles.
El sector de la Protecció Passiva Contra Incendis no està exempt de les noves exigències de sostenibilitat, eficiència, estalvi energètic i impacte mediambiental de les edificacions. És per això que, cada vegada més, es demanen certificacions mediambientals a aquests productes.

A Europa s’està avançant molt en l’àmbit normatiu, amb lleis que estableixen exigències cada vegada més altes, en referència a l’eficiència i l’estalvi energètic. El nostre Codi Tècnic de l’Edificació és una prova d’això, en el qual fins i tot s’esmenta als edificis de consum energètic gairebé nul. També existeixen, des de fa dècades, diversos segells i estàndards que serveixen per certificar la sostenibilitat dels edificis a tot el món i dels quals farem un breu resum dels principals i més demandats en l’actualitat:

Amb origen als Estats Units i de caràcter voluntari, és un sistema d’avaluació i de certificació de la sostenibilitat. És una metodologia basada en estratègies que permeten obtenir crèdits i inclou també prerequisits que cal complir, a més d’altres requisits mínims, per a poder aplicar el sistema. Aquests crèdits es classifiquen per categories i el pes de cada categoria està relacionat amb la preocupació associada a impactes mediambientals.

Les diferents categories són: procés integrador, localització i transport, parcel·la sostenible, eficiència en l’ús de l’aigua, energia i atmosfera, materials i recursos, qualitat de l’aire interior, innovació i prioritat regional. També inclou altres categories addicionals en funció del Ràting System triat segons l’ús de l’edifici. També certifica operacions i manteniment de l’edifici i inclou totes les fases del seu cicle de vida.

Amb origen a Regne Unit, avalua i certifica la sostenibilitat d’una construcció a través d’un assessor independent reconegut per BREEAM.

El sistema inclou les següents categories: gestió, salut i benestar, energia, transport, aigua, materials, residus, sòl i ecologia, contaminació i innovació. Cada categoria inclou una sèrie d’objectius que si s’aconsegueixen atorguen crèdits. La qualificació final dependrà del nombre de crèdits aconseguits. Inclou fase de disseny, construcció i manteniment.

Creat a Espanya, es tracta d’un sistema d’avaluació i certificació de la sostenibilitat a través d’una eina que certifica la documentació de projecte mitjançant avaluadors externs homologats. L’avaluació es realitza en tres nivells o fases: predisseny, disseny i construcció, ús i fi de vida de l’edifici. És de caràcter voluntari, i utilitza un edifici de referència que compleix amb les exigències mínimes per normativa i per pràctica comuna.

El sistema inclou les següents categories: parcel·la i emplaçament, energia i atmosfera, recursos naturals, qualitat de l’ambient interior, qualitat del servei i aspectes socials i econòmics. Cada categoria inclou una sèrie de criteris amb una puntuació associada de referència que va de 0 a 5. El valor final de l’avaluació s’obté com a ponderació dels impactes reduïts en comparació a l’edifici de referència. És un mètode prestacional d’acord amb la filosofia del CTE i directives europees.

 

Sistema de certificació desenvolupat a principis del segle 21 per un arquitecte nord-americà i un químic alemany. La seva filosofia està basada no sols en el reciclatge dels objectes ja existents, sinó que ha de ser aplicat des de la gestació d’un projecte. Abans de fabricar un nou producte s’ha de pensar en la seva composició química i en el seu desmuntatge perquè, una vegada finalitzada la vida útil d’aquest, els seus materials puguin ser retornats a la terra o incorporats al cicle industrial, proporcionant matèria primera d’alta qualitat.

En termes pràctics, C2C requereix que els productes es dissenyin de tal manera que es garanteixi que tots els materials puguin classificar-se en un dels dos sistemes cíclics: Cicle biològic o Cicle tecnològic. A diferència de la resta de segells, C2C certifica productes i no edificis, sent reconeguda aquesta certificació per la resta de segells abans enumerats (LEED, BREEAM i VERD).

Com a síntesi, si des de fa uns anys l’aposta a nivell europeu estava centrada en la millora de l’eficiència energètica, avui dia també s’ha sumat la salut i la sostenibilitat en la construcció, per a reduir l’impacte amb el medi ambient. Com a part implicada del sector, la nostra postura ha de ser clara, apostant pel desenvolupament de productes sostenibles amb el medi ambient i saludables amb les persones.