PLASFOC ens comenta la importància del manteniment dels sistemes de protecció passiva.

Dins de la protecció contra incendis hi ha establerts dos grans blocs, per una banda la protecció passiva i per altra la protecció activa.

A grans trets, la protecció passiva comprèn tots els materials sistemes i tècniques, dissenyats per prevenir l’aparició d’un incendi, impedir o retardar la propagació i facilitar l’extinció. Degut a la seva importància cal extremar la seguretat en l’àmbit preventiu i garantir el correcte estat i ús de totes les proteccions.

A nivell normatiu cal recordar que és responsabilitat de l’usuari fer el manteniment correcte, per això, hem d’identificar quin és aquest manteniment, de quins elements s’ha de fer i que cal fer un cop finalitzada l’actuació.

A la indústria, el RSCIEI RD 2267/2004, a l’article 7 ens diu la periodicitat amb la qual hem de fer les inspeccions generals. Hem de tenir en compte que els elements amb un ús alt o els que ens indiqui el fabricant s’han de fer segons aquestes indicacions, habitualment semestrals o anuals.

D’altra banda, no serveix de res tenir una bona implantació dels sistemes i executar les proteccions passives sol·licitades en el projecte de forma correcta, si després no es fa un bon manteniment.

Des del Clúster de Seguretat contra Incendis en el Grup de Passives s’està treballant en l’elaboració d’una guia específica de manteniment, per tal d’abordar extensament tots els sistemes. Aquesta nova guia permetrà fer un manteniment bàsic o avançat d’una forma exhaustiva, està previst que pugui veure la llum a finals d’aquest any.

Com en totes les guies elaborades des del Clúster estan col·laborant: fabricants, instal·ladors, entitats i laboratoris, per tal de donar una visió global de les necessitats , documentar-les i establir per a cada sistema els punts que cal  seguir.

L’estructura d’aquesta guia igual que l’anterior “ Guia de les Bones Pràctiques “ segueix els blocs de sistemes de la Instrucció Tècnica SP 136.

Cada sistema està documentat seguint els següents punts :

  • Instruccions del fabricant més important del sector amb les indicacions tècniques de cada sistema.
  • Guies publicades de cada sistema, especialment a tenir en compte Guies segons Norma UNE 48287 pintures, 23740-1 portes 23740-2 cortines i Guies internacionals com ASFP.
      • Com a exemple, la guia ASFP per a segellats, ens indica que cal fer inspeccions periòdiques dins el pla de manteniment normal de l’edifici. Qualsevol sistema danyat ha de ser substituït segons indiqui el fabricant original, també recomana la inspecció de la compartimentació de la ruta d’evacuació, amb una periodicitat anual i conforme a les guies d’evaluació de riscos o plans d’autoprotecció. Aquesta guia ens dóna la pauta de com fer-ho: “La inspecció normalment serà visual i pot incloure l’ús de la fotografia o altres sistemes per demostrar el seu compliment. Els gruixos crítics i altres dimensions s’han de registrar i comprovar segons l’especificació. Les desviacions s’han de registrar i tornar a verificar després dels treballs de reparació”. També facilitar el Check list dels punts a inspeccionar.
      • La Guia UNE 48287 per a pintures intumescents, a l’apartat del manteniment, ens indica que el manteniment serà el mateix que el de qualsevol sistema de pintura, i ens fa referència al concepte de vida útil i període fins al primer manteniment, molt lligat al que ens diu la Guia ETAG 018-02 , sobre l’ambient d’exposició o durabilitat, per defecte de 10 anys .
      • La Guia 23740-1, per a portes està basada en 3 documents, el manual d’ús, manual d’instal·lació i llibre de manteniment. Aquest últim estableix: les freqüències, les instruccions de com fer-ho, eines necessàries, classificació dels manteniments i les operacions que cal fer en cada manteniment. Ens introdueix al manteniment bàsic i l’avançat detallant que cal fer, com i qui .
  • Instal·ladors, aplicadors mantenidors i usuaris. Com realitzar de forma correcta el manteniment abordant els inconvenients mes habituals i com resoldre’ls.
La necessitat d’aquesta guia de manteniment queda palesa en el moment que ens qüestionem si cal fer manteniment o no. Pot ser perquè els sistemes de protecció passiva queden inherents dins el procés constructiu, no s’associa a la necessitat de revisió i manteniment.

A aquesta situació cal donar-li un tomb, i donar a conèixer els comportament que NO s’han de fer i la necessitat de canvi en aquest sentit. A vegades sorprèn com una acció senzilla com fer un manteniment bàsic en Protecció Passiva, amb un petit cost econòmic ens pot aportar una situació segura i avantatjosa davant de les persones i els béns que protegim.

Hi ha uns aspectes tan evidents que cal fer un correcte manteniment, que sembla inaudit que no es facin. Exemples com aquests , però no els únic :

    • Segellats d’instal·lacions que un cop fets, i tot i veient que estan totalment tapats per materials especials, es foraden o trenquen totalment sense la reparació posterior.
    • Cables amb cobertes propagadores, que en cas d’incendi, actuen com a metxes de propagació per tota la instal·lació en pocs minuts.
    • Portes amb falques per mantenir-les obertes o que no tanquen bé degut a un cop no reparat.
    • Envans i sostres delimitadors de sectors que un cop fets es foraden per col·locar alguna instal·lació de llums, altaveus, etc., sense tenir en compte que és un sostre continu, fins i tot un circuit d’evacuació.

La llista és llarga i en molts casos força senzilla d’escurçar.

Està a les mans de tots els que treballem en aquest sector eliminar la creença que la protecció passiva no requereix manteniment. Fer divulgació és una necessitat.