SOLER & PALAU ens explica com, mitjançant variadors de freqüència o motors de dues velocitats, l’STECF de doble propòsit es pot utilitzar en cas d’incendi i com a sistema de ventilació d’alguns recintes
Les instal·lacions de Protecció Contra Incendis (PCI) es dissenyen i instal·len amb l’esperança que no hagin d’arribar a funcionar mai.
No obstant això, a vegades alguns dels seus sistemes es poden utilitzar també per a altres propòsits. Aquest seria el cas dels Sistemes de Control de Temperatura i Evacuació de Fums (SCTEF).
Les necessitats de ventilació en condicions normals d’alguns recintes (aparcaments, túnels, atris, naus industrials…) poden cobrir-se a vegades, a través de l’activació de l’SCTEF, sense necessitat de que es recolzin en dos sistemes de ventilació independent. Els beneficis d’aquest concepte són molts: des d’instal·lacions més econòmiques, senzilles i robustes, a un assegurament addicional en el manteniment de la instal·lació.
Cal dir que aquest doble propòsit de l’SCTEF no sempre és assumible. S’han de donar una sèrie de condicions perquè es puguin combinar tots dos objectius. D’entre aquestes condicions, una de les més comunes, és la del cabal que ha de proporcionar el sistema per a ventilació normal i en cas d’incendi.
En general, el requisit de cabal per a ventilar el fum d’un incendi sol ser molt major que el necessari per a mantenir una adequada qualitat de l’aire, per la qual cosa l’adaptació del sistema se sol aconseguir a través de variadors de freqüència o motors de dues velocitats.
En el cas en el qual s’utilitzin variadors de freqüència, aquests hauran de situar-se preferiblement en una sala protegida, ja que no suporten les altes temperatures d’un incendi. Així mateix, en cas d’incendi, hauran d’alimentar-se els equips de manera directa, sense que intervingui el variador de freqüència. En aquests casos cal posar particular atenció a la distància de cable entre el motor i el variador i no excedir mai la longitud indicada pels fabricants.
En el cas que s’utilitzin motors de dues velocitats, el cas més comú és trobar motors Dahlander. Aquest tipus de motors compten amb un bobinatge per fase dividit en dues meitats i permeten que el motor actuï a la meitat de revolucions que en alta velocitat, no obstant això requereixen d’una maniobra que, si bé és molt senzilla, no sempre es té en compte. La següent figura esquematitza aquesta maniobra:
En conseqüència, en els SCTEF amb doble propòsit que utilitzen motors Dahlander, el cabal necessari per a la ventilació normal haurà de ser la meitat que en cas d’incendi. Això rares vegades es tradueix en un impediment per a assegurar els objectius del sistema de ventilació, si no més aviat al contrari: en evitar l’ús de variadors de freqüència es redueix la dissipació tèrmica de la instal·lació, augmentant la seva eficiència energètica que és, sens dubte, un dels objectius dels sistemes de ventilació destinats a renovar l’aire en condicions normals.
En aquest punt cal recordar que la potència d’un ventilador és proporcional al cub de la velocitat de l’aire que mou, per la qual cosa utilitzar l’SCTEF per a ventilació normal molt probablement comporta un consum inferior que el d’una instal·lació equivalent dimensionada únicament per a aquest escenari:
Així mateix, en tots dos casos, el doble propòsit de l’SCTEF permet proporcionar una arrencada seqüencial, fent ús de la baixa velocitat per a arrencar el motor i immediatament després passar a l’alta velocitat, reduint significativament els pics de potència.
En conclusió:
-
- Els SCTEF poden utilitzar-se en molts casos per a ventilació normal, operant els ventiladors a un règim de revolucions inferior.
- Per a això es pot fer ús de variadors de freqüència o motors Dahlander.
- Els variadors de freqüència permeten una instal·lació amb un major grau de personalització.
- Els motors Dahlander permeten una instal·lació més robusta, senzilla, eficient i econòmica.
