La setmana passada, els socis del CLÚSIC van poder visitar el Liceu acompanyats pel seu responsable de seguretat, Ferran Torres.
Per als nostres associats aquestes visites dels dies 8, 9 i 10 de gener van ser de gran interès. El nostre amfitrió ens va mostrar com combinar l’exuberància del teatre més gran d’Europa durant més de cent anys amb l’enginyeria i la seguretat que requereix un espai d’aquestes característiques.
No és una tasca fàcil, amb un aforament superior a 2.000 persones i una gran complexitat en totes les posades en escena, és necessari molt de sentit comú i de sentit de la responsabilitat per assolir la gestió de la seguretat que mereix.
Ferran Torres ens va explicar com és possible gestionar tot això i va amenitzar la visita amb anècdotes i curiositats que ens van 
divertir al mateix temps que ens feien prendre consciència de l’abast del seu dia a dia al capdavant de la seguretat del Gran Teatre del Liceu.
Per als socis del CLÚSIC, que al seu dia a dia treballen per evitar, minimitzar o sufocar els incendis, poder visitar “el que hi ha al darrere” del Liceu va ser molt gratificant.
La història del Liceu és apassionant per a qualsevol interessat en la seguretat en cas d’incendi i la gestió d’emergències.
I és que la història del Liceu està plena de successos que el fan especialment interessant a qualsevol apassionat de la seguretat en cas d’incendi i la gestió de les emergències. Els seus orígens es remunten a 1837 quan va edificar sobre les ruïnes d’un convent devastat per un incendi.
El 1861 es va declarar el primer incendi del Liceu que va destruir completament la sala i l’escenari. Es va reobrir el 1862 i va viure l’època de les revolucions socials i el pistolerisme, mentre el Liceu era un dels emblemes de l’alta burgesia catalana. El 1893 es va viure l’atac anarquista de les bombes al Liceu.
I així arribem al 31 de gener de 1994 quan, les espurnes d’un bufador durant tasques de manteniment del teló d’acer que servia per aïllar la sala del foc en cas d’incendi, van encendre les cortines. Malgrat l’intent d’aturar el foc, les flames ja havies pres el teló de vellut i l’incendi es propagava pel pati de butaques.
Les conseqüències de l’incendi, avivat per les fustes, teles, pintures, són prou conegudes: l’edifici va quedar reduït a pols en tres hores.
Però com l’au fènix que reneix de les seves cendres, cinc anys després es van tornar a obrir les seves portes. Des del CLÚSIC volem agrair al Ferran Torres la seva cortesia per convidar-nos a visitar-lo.
No hi ha res millor que conèixer el passat per preparar el nostre futur.
