La rehabilitació és un camp clar de futur, però sabem fer bé la compartimentació al foc? SOLEXIN signa el següent article en què defensa que cal saber-la combinar bé amb factors acústics, tèrmics i òbviament buscar l’eficiència energètica.
La compartimentació es realitza creant sectors d’incendi per limitar la propagació del foc, o potenciant la compartimentació existent. S’aconsegueix proporcionar temps per a l’evacuació i l’extinció alhora que es minimitzen els danys materials salvaguardant, per tant, vides i béns.
La utilització de materials amb una reacció al foc adequada a l’ús i conforme a les normatives limitarà l’aparició de l’incendi i la seva propagació a l’inici d’aquest. Materials poc inflamables, que no degotin i no alliberin fum seran els més adequats. L’assaig dels materials d’acord amb les normes de reacció al foc garantirà el seu compliment.
La compartimentació crea àrees limitades per contenir qualsevol incendi generat o, al contrari, evitar que penetri un incendi exterior. Limita la propagació del foc a l’interior dels edificis i entre edificis adjacents. Els elements constructius que el limiten han de ser resistents al foc.
Tipus d’elements compartimentadors:
Tancaments: elements plans amb funció únicament separadora o delimitadora (dues de les seves dimensions predominen sobre les altra. Per ex. Envans, paredons, portes, comportes….)
Mixtes: tenen a més una funció portant o de suport de càrregues, el cas de la majoria dels forjats i els murs de càrrega. Solen ser, en general, elements plans d’espessor considerable.
La rehabilitació d’edificis comporta diverses modificacions de l’estructura, bé sigui per canvi d’ús, canvis en sectors d’incendi, millora o modificació de les vies d’evacuació…. En molts casos no és factible realitzar totes les reformes que es requereixen. Tot això produeix un canvi en les especificacions de l’edifici (canvi en la resistència al foc de determinats elements constructius de l’obra). En altres casos es precisen actuacions que sense perjudicar el disseny històric permetin garantir les normatives i rendiments actualment vigents.
En elements de compartimentació horitzontals, els sòls solen ser elements constructius que el pas del temps i el desenvolupament tecnològic fa que molt sovint, no compleixen amb la normativa tècnica actual.
Entre els responsables d’aquesta variació podem citar:
a) Els materials utilitzats en edificis antics com la fusta, revo
ltons o canyissos poden no assolir els rendiments mecànics actuals sobretot en condicions d’incendi.
b) Les necessitats de compartimentació actuals no són les mateixes que els antics edificis com ara, sales, sectors més diàfans, grans sales multiusos, etc.
c) L’actualització dels serveis a les noves tecnologies en electricitat, 
comunicacions, climatització, gairebé inexistents en edificis antics, provoquen una problemàtica a l’hora de la seva realització a l’edifici rehabilitat.
És per això que en alguns casos de rehabilitació d’edificis antics s’arribi a conservar la façana com la part monumental-històrica d’aquest. Si volem mantenir al màxim l’estructura i disseny de l’edifici antic, haurem de reforçar els elements constructius de manera que compleixin les exigències actuals (resistència al foc).
En el primer cas a) tenim:
a.1) Sòls / forjats amb insuficient resistència al foc i/o aïllament tèrmic-acústic.
• Terres de fusta, col·locació de forjat fals sostre independent (Amb plaques de silicat càlcic).
• Sòls que no tenen la resistència mecànica suficient per al nou ús, s’han de reforçar mecànicament i afegir la protecció al foc necessària.
• Sòls que no tenen suficient resistència al foc es pot realitzar protecció directa sota forjat mitjançant projecció de morter o plaques.
b.1) Augment de les dimensions dels sectors que provoquen l’ús de bigues i 
pilars complementaris.
• Protecció al foc d’aquests elements fins a arribar als nivells de normativa actuals mitjançant projecció de materials resistents al foc o bé protecció mitjançant plaques resistents al foc.
• Construcció de falsos sostres independents que ocultin i protegeixin els forjats, bigues i terres.
c.1) Instal·lacions de servei
En general, l’adequació d’un edifici antic a les noves normes d’edificació, comportarà la construcció i / o adequació d’espais ocults per al pas d’instal·lacions a través dels elements de compartimentació d’incendis.
Aquests “passos de serveis” a través dels elements compartimentats d’incendis s’han de segellar per evitar que l’incendi pugui propagar-se d’un sector a un altre a través d’ells.
- Conductes de ventilació i extracció de fums:
Aquest tipus d’instal·lacions connecta pràcticament tots els locals 
interiors de l’edifici. Hauran de ser resistents al foc o bé proveïts de comportes resistents al foc en els punts que travessin els sectors d’incendi.
Si es tracta d’extracció de fums, només s’admet que siguin resistents al foc.
- Safates de cables:
Igual que els conductes de ventilació, els edificis necessiten una instal·lació de cables que distribueix tota la xarxa d’electricitat, dades, veu, senyals… al llarg i ample de tota l’edificació. La gestió d’aquesta xarxa de cables ha de ser compatible amb la sectorització al foc de l’edifici. Així mateix, hi ha cables que han d’estar protegits del foc, com les instal·lacions d’alarmes, extractors de fums i la il·luminació d’emergència entre d’altres. Aquestes safates de cables han d’estar protegides del foc o bé discórrer per xemeneies de ventilació adequats (sector d’incendi).
Hem de tenir en compte que la xarxa de distribució elèctrica és alhora un camí de propagació del foc (cables amb aïllament de plàstic combustible i productor de fum) i una possible font d’incendi (sobreescalfament de cables, curtcircuits, espurnes… ). Hauran d’estar instal·lats de forma accessible (manteniment, modificació de línies …) i ser estancs al foc quan travessen un sector d’incendi.
- Tubs de desguassos/xemeneies/gas/líquids quepermetinl’evacuacióde producteslíquidsogasososper tot l’edifici.
En general es tracta de tubs de plàstics que a causa del seu baix punt 
de fusió, en cas d’incendi, desapareixen deixant un buit que permet la propagació del foc.
Collarins compostos d’una abraçadora metàl·lica i material intumescent. En cas de foc, el material intumescent infla, segellant el buit que deixa la canonada en fondre’s i / o cremar.
Són de fàcil instal·lació. A l’exterior a la paret o encastables en ella. S’aconsegueixen resistències fins a EI 180.
Hi tècniques de protecció passiva que donen solucions per a problemàtiques especials: Prevenen l’incendi i afavoreixen l’extinció.
Especialment important és la protecció estructural mitjançant plaques, morters o pintura.
Proporciona sistemes compartimentadors, potencia els existents i soluciona els problemes causats per les instal·lacions. Les solucions han d’estar assajades i documentades.
Hem de recalcar la importància d’UNA BONA INSTAL·LACIÓ dels sistemes en obra. En cas contrari, si no s’instal·len adequadament seguint les especificacions del fabricant no funcionaran.
És també molt important la FORMACIÓ del personal projectista, de l’empresa instal·ladora i de l’empresa de control.
Rafael Sarasola Sánchez-Castillo
Doctor Enginyer de Camins, Canals i Ports
President de Solexin
info@solexin.es
