L’empresa CASMAR destaca la crítica importància de les sortides d’emergència en espais com hotels i estacions, posant èmfasi en casos reals, com la tragèdia d’Alcalá 20, a Madrid. Introdueix la norma UNE-EN 13637, que emmarca la certificació de productes per assegurar l’evacuació i controlar-ne l’ús indegut, així com disposar d’una certificació integral, incloent la instal·lació i el manteniment.
En espais com a hotels, estacions, aeroports, discoteques o sales de ball, hospitals, residències, entre altres, existeixen sortides d’emergència amb la finalitat de poder evacuar en cas d’alarma. Aquestes sortides, no obstant això, sovint han d’estar bloquejades de forma habitual per a prevenir accessos indeguts o indesitjats. Amb la finalitat de bloquejar aquestes portes, se solen usar eines com ara electroimants, polsadors de desbloqueig o barres antipànic, entre altres.
El problema, que ha donat lloc a tragèdies com la de la discoteca d’Alcalá 20, a Madrid, en la qual van morir 81 persones en un incendi, és que, amb la finalitat de no permetre accessos indesitjats, s’arriba a inutilitzar les portes. Aquest escenari suposa un elevat risc en cas d’emergència.
A part del cas extrem d’inutilitzar les portes, s’han detectat altres casos en els que es fa un ús indegut del control d’aquestes sortides d’emergència, com ara electroimants que no es desbloquegen en situacions d’emergència o elements que no funcionen. En conseqüència, aquestes mesures no permeten l’ús de la sortida d’evacuació en deixar, de facto, la porta en la mateixa situació que si s’hi col·loqués un cadenat.
A causa del perill obvi que això representa, es va decidir abordar una norma que contemplés la certificació de tots els productes que intervinguin tant elèctricament com mecànica, sobre una porta d’emergència situada en un recorregut d’evacuació.
La nova norma UNE-EN 13637 és una excel·lent solució per a garantir l’evacuació en cas d’emergència, bé sigui degut a un incendi o per a qualsevol altre tipus d’amenaça. Així mateix, permet controlar l’ús indegut per part del propi personal i ajuda a gestionar les rutes de circulació de personal de seguretat i visites.
Quan entra en vigor la norma?
Aquesta norma es va publicar, inicialment, en 2016. En l’última revisió del Codi Tècnic de l’Edificació (Reial decret 732/2019, en el qual es modifica el Codi Tècnic de l’Edificació), que va entrar en vigor en 2020, es va incloure la norma UNE-EN 13637:2016 al DB-SI, per a portes en recorreguts d’evacuació. Pel que és d’obligat compliment.
Obligatorietat d’equips electrònics en portes d’emergència
No existeix obligatorietat per a col·locar un control electrònic en una porta d’emergència, sinó que se sol fer, com a mesura de prevenció d’usos indeguts en l’ús de la porta (control d’accessos / anti intrusió).
Abans de res, és necessari definir els conceptes d’emergència i pànic. A grans trets, es diferencien segons el nombre de persones que hagin de sortir per una porta d’emergència.
-
- Emergència: Àrea no pública. Pocs usuaris i habituals de la instal·lació. Es permet la sortida a través d’una maneta (certificada EN179 per a portes d’emergència controlades mecànicament). Especificat en el Pla d’Autoprotecció.
- Pànic: Àrea de pública concurrència. És una sortida d’emergència on l’aforament pot ser considerablement alt, els usuaris no són habituals i lògicament davant una incidència, pot generar-se una situació de pànic massiu, com per exemple en un centre comercial, estadi de futbol, auditori, etcètera. Es permet la sortida mitjançant una barra antipànic (certificada EN 1125 per a portes d’emergència amb possible situació de pànic controlades mecànicament).
Imatge 1. Esquema amb les diferents possibilitats tècniques i regulacions per a portes d’emergència.
Font: Ángel Olleros.
Què comporta la norma per als equips electrònics?
La norma EN 13637 permet garantir l’obertura mecànica de la porta d’emergència de manera fàcil i intuïtiva, seguint les normes EN 1125 i EN179, segons sigui procedent. A més, permet, també, disposar d’un control electrònic. La norma estableix que un sistema electrònic per a portes d’emergència no pot consistir en un control electrònic únic, sinó que ha de constar d’un sistema de maniobra doble: control mecànic i electrònic.
No és necessari canviar els dispositius existents en la vessant mecànica, sempre aquests compleixin amb les normes EN 179 o EN 1125, però no es pot adaptar cap dispositiu electrònic. És a dir, no són vàlids ni els electroimants ni els panys elèctrics, sense certificar. Tots els dispositius electrònics hauran d’estar certificats segons la norma EN 13637.
Tots els components del sistema de control i bloqueig (actuadors, retenidors i controladors) han d’estar certificats com a component d’un únic sistema d’acord amb la norma EN 13637. A més, la norma estableix els següents requisits:
-
- Desbloquejos automàtics garantits davant absència de corrent elèctric o davant una alarma de detecció d’incendi;
- Garantia del sistema que no existeixin efectes negatius sobre les funcions d’alliberament en cas d’emergència, com ara incompatibilitats;
- Tolerància d’una sola fallada;
- Àmplies possibilitats d’integració amb sistemes de detecció d’incendi, amb sistemes d’alarma, controls d’accés i llocs de vigilància i/o control; i
- Bloqueig permès únicament amb vigilància local i atenció 24/7.
Aquests polsadors o sistemes de portes d’emergència engloben ara moltes funcions que abans estaven separades en diversos dispositius, amb el que s’estableix una menor possibilitat de fallada en el sistema en reduir-se la quantitat de dispositius permesos.
Certificat d’instal·lació
La norma UNE-EN 13637 obliga a certificar no sols el producte, sinó també la instal·lació i el seu manteniment, obligant a disposar d’una certificació integral que vincula la funcionalitat del sistema amb la persona que l’instal·la i el manté.
La certificació reparteix responsabilitats entre el fabricant, el certificador i l’empresa en la inspecció del correcte funcionament dels dispositius, tenint en compte tant al sistema com al seu entorn construït (actuador, inicialitzador, tancament elèctric, control, porta i equipament de porta).
La certificació de la instal·lació ha de ser realitzada per l’instal·lador, o en el seu defecte, per el fabricant. Per a rebre una certificació com a instal·lador cal rebre la formació indicada pel propi fabricant.
